dilluns, 11 de desembre del 2017

Homilia del diumenge 10/12/2017 del P. Josep Mª Balcells

PRE-CURSORS  EN  SOM  TOTS

                                               Cada paraula té la seva màgia. Hi ha paraules que venen carregades de segles. En l’Advent en tenim algunes que gairebé les tenim en exclusiva. La mateixa expressió “advent” ja només s’utilitza en àmbits cristians i cultuals. Advent, igual a “que ve”; la “preparació” d’aquesta vinguda; advenir= que ve fortuïtament, sense esperar-la massa, potser?; vingut de fora, afegit extrínsecament. Mireu quin camp més ampli de significacions, que les podríem fer ben nostres. Allò, però, substancial és la vinguda què, per més esperada, sempre serà inesperada. Tolstoi, i el nostre Barrachina en feren contes, emotius... Aquí rau el secret de tot adveniment: Crist, és qui arriba amb tota una plètora de gràcia, d’amor fidel, de bondat i de pau, en definitiva. Però hi ha més camp per córrer.  Anem al mot que encapçala aquestes reflexions. A Joan Baptista se l’anomena també el pre-cursor, per antonomàsia. Marc en encetar l’Evangeli, avui (Que primordialment vol dir: Bona Notícia, a més dels llibres concrets, on es narra la vida de Jesús de Natzaret: els quatre evangelis) comença citant les paraules d’un gran, esplèndid profeta, Isaïes, i dient que aquestes paraules seves van motivar Joan a anunciar i proclamar que darrere d’ell venia la Persona de referència d’aquelles paraules: “Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert (on vivia Joan): Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”. Anem endins del sentit de l’expressió pre-cursor. Pre-, ja sabem què vol dir. -Cursar, fer camí: per exemple el d’un curs acadèmic o d’una cursa atlètica. Cursor, que fa anar endavant. Estem en un avant del que vindrà en posteritat, després..., sense de moment precisar més. Em ve a la memòria el carter, el nunci dels pobles d’ara fa cinquanta o més anys. Amb una trompeta que feia anys i panys que servia per anunciar la novetat del moment: “Es fa saber, per ordre del Sr. Alcalde que tenim novetats”, normalment l’arribada imprevista d’un cotxe atrotinat que venia peix, fruites o algunes andròmines... Eren els antecedents dels mícros, dels altaveus... També vol dir missatger que anava anticipadament a dir que venia darrere d’ell l’exèrcit victoriós amb el seguici de les despulles i del botí pres... Vencedor arrossegant literalment els vençuts, fets esclaus o carn de suplicis... Així de salvatges, inhumans eren els nostres avantpassats. Són o som encara? La via sacra dels triomfadors... al Capitoli.

                                               Aplicat a Joan, veiem que bé se li escau la denominació. Cada dematí ens ho recorden els Laudes en el Benedictus: “ I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins. Faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l’amor entranyable del nostre Déu. Perquè ens estima, ens visitarà un Sol, que ve del Cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de Pau”. Ara em posaria a subratllar les paraules que m’inviten, encara que de lluny, a identificar-me amb Joan. Ell fou profecia amorosa del seu pare, Zacaríes. I, nosaltres amb permís de l’autor podríem demanar que ens permetin tal i tant gran “ofici”, que Pau en dirà “ambaixadors!”. Mireu a quins honors estem “cridats”. El papa Francesc en dirà evangelitzadors! L’admiració és del mateix papa. No hi afegeixo res, només el bon desig de ser-ho i de representar-ho de la millor manera, i més efectiva. Ai, les primeres paraules del papat del bisbe de Roma contingudes en La Joia de l’evangeli” i quina insistència que manifesten... Vol posar tota l’Església en joiós Advent permanent: anunciant, proclamant, “L’Església en sortida és la comunitat de deixebles missioners que primeregen, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i que festegen.” “La intimitat de l’Església amb Jesús és una comunitat itinerant, i la comunió  essencialment es configura com a comunió missionera; és vital que avui l’Església surti a anunciar l’Evangeli a tothom, en tots els llocs, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic, sense por. La joia de l’Evangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú”.

                                               “Primerejar: disculpeu aquest neologisme. La comunitat evangèlica experimenta que el Senyor va prendre la iniciativa, la primerejada en l’amor (I Jn 4, 10); i, per això, ella sap avançar-se. Prendre la iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar a les cruïlles dels camins per invitar els exclosos. Viu en un desig inesgotable de brindar misericòrdia, fruit d’haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva. Atrevim-nos una mica més a primerejar!”
Imatge relacionada                                               “Com a conseqüència, l’Església sap involucrar-se. Jesús va rentar els peus als seus deixebles. El Senyor s’involucra i involucra els seus, davant dels altres per rentar-los . Però després diu als deixebles: “Sereu feliços, si feu això” La comunitat evangelitzadora es fa amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, escurça distàncies, s’abaixa fins a la humiliació, i assumeix la vida humana, tocant la carn sofrent de Crist en el poble. Els evangelitzadors tenen així “olor d’ovella” i aquestes escolten la seva veu”. (Recordeu el  paràgraf final d’Isaïes: el bon pastor. Com ell, així nosaltres).

                                               “En acabat, la comunitat evangelitzadora es disposa a “acompanyar”. Acompanya la humanitat en tots els seus processos, per més durs i prolongats que siguin. Coneix esperes llargues i aguant apostòlic. L’evangelització té molt de paciència, i evita trencar els límits”.

                                               “Fidel al do del Senyor, també sap “fructificar”. La comunitat evangelitzadora sempre està atenta als fruits, perquè el Senyor la vol fecunda. Té cura del blat i no s’amoïna per la cugula. El Sembrador, quan veu despuntar la cugula enmig del blat, no té reaccions queixoses ni alarmistes. Troba la manera que la Paraula s’encarni en una situació concreta i doni fruits de vida nova, encara que aparentment siguin imperfectes o inacabats. El deixeble sap donar la vida sencera i jugar-la fins al martiri com a testimoni de Jesucrist, però el seu somni no és omplir-se d’enemics, sinó que la Paraula sigui acollida i manifesti la seva potència alliberadora i renovadora”.

                                               “Per últim, la comunitat evangelitzadora joiosa sap “festejar”. Celebra i festeja cada petita victòria, cada pas endavant en l’evangelització. L’evangelització joiosa es torna bellesa en la litúrgia enmig de l’exigència d’entendre el bé. L’Església evangelitza i s’evangelitza a si mateixa amb la bellesa de la litúrgia, la qual també és celebració de l’activitat evangelitzadora i font d’un renovat impuls donador”.

                                               Després d’aquest pla programàtic respecte a un acció evangelitzadora de l’Església d’avui, entenem tot el que són anticipacions, el que són les identificacions amb els pre-cursors d’avui, que hauríem de ser tots i cadascun dels cristians que hem d’obrir pas a la veritat del misteri del Déu fet Home, sabent que nosaltres passem davant  “d’ofici o de ministeri”, perquè la gràcia de la fe pugui obrir-se camí amb l’acció pròpia de Jesús. Som indispensables, necessaris, en el poc que puguem. Ja sabem que el Senyor passarà darrere i sanejarà, enriquirà, embellirà aquests petits passos d’uns multiplicats “Joans precursors” que aplanaran camins, els faran transitables a la vinguda inesperadament esperada, sempre dins del misteri. Jesús ens necessita abans que Ell es faci present. Quin Advent més intens i més fructífer que ens espera ja a partir d’ara, d’ara mateix! “Vés, que ho sentin les muntanyes./ Digues-ho ben fort per tot arreu./ Vés! Que ho sentin tots els homes:/ He vist el meu Senyor”. Crec que invitant a llegir i a per assumir el contingut d’un d’aquests llibres de Torralba –llibreters de Déu que som, que suggereixen, que comenten, que posen a les mans cosa fina!!:  “Jesucrist 2.0” o bé aquest que és novetat: “Creients i no creients en terra de ningú” que seria com Jesucrist 4.0, per dir-ho d’alguna manera. Que us aprofiti! L’Església és un joiós ADVENT permanent...
Diumenge segon d’Advent (dia dels “precursors”) 10 de des. 2017  Sabadell