diumenge, 2 de juliol de 2017

Homilia del diumenge 02/07/2017 del P. Josep Mª Balcells

ELS  PILARS  BÀSICS  DE  L’EVANGELITZACIÓ

                                               Finalitzem amb aquest passatge de l’evangeli d’avui el capítol desè de Mateu, dedicat tot ell a diferents aspectes de la “missió” eclesial de fer conèixer l’arribada del Regne de Déu a tota la humanitat; missió encomanada als apòstols, a 72 deixebles i ara a tots els batejats, tal i com han anat invitant els darrers papes, notòriament: Pau VI (l’Evangelii Nuntiandi), Joan Pau II (Redemptoris Missio) i Francesc (La joia de l’Evangeli).

                                               Essent aquesta la missió fonamental de l’Església i, no cal dir-ho, essent el mateix Jesús el primer i absolut predicador del Regne del seu Pare, en vida i missió Jesús donà instruccions, visions, perspectives, actituds per tal de promoure la corresponsabilitat de tota l’Església missionera o evangelitzadora, contingudes en aquest capítol de Mateu; en ell hi haurem de trobar motivacions, la mateixa pedagogia, l’ascètica i la mística de l’evangelitzador “en marxa”, “en sortida”. Potser és hora de proclamar a tota veu i a tot horitzó que, com diu Francesc: “Més m’estimo una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d’obsessions i procediments. Si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que  tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida”.(núm. 49).

                                               Els “pilars essencials” de tota evangelització els defineix el mateix papa Francesc, i són: la passió per Jesús i la passió pel poble.

                                               Sota aquesta convicció de l’amor per Jesús com a motor i ànima de l’evangelització es poden entendre aquestes expressions de l’evangeli d’avui: “Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. No podem llegir aquests frases tan contundents com si fossin incompatibles amb un amor totalitzador per Jesucrist. No s’oposen, ans es complementen, sense exclusivismes. El que queda molt clar és que em serà impossible de ser un evangelitzador, si no estic identificat amb Jesús, amb la seva  persona, amb el seu estil de viure i de veure persones i coses. “Crist és l’”Evangeli etern” (Ap 14, 6), i és “el mateix ahir i avui i sempre” (He 13, 8), però la seva riquesa i la seva bellesa són inesgotables. Ell és sempre jove i font constant de novetat”. El mateix Francesc subratlla –“no em cansaré mai de repetir”- aquestes paraules de Benet XVI- que ens porten al centre de l’evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva”. Només gràcies a aquest trobament –o retrobament- amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència  aïllada i de l’autoreferencialitat (=el jo com a punt únic de referència!). Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres mateixos per assolir  el nostre ésser més veritable. Allí hi ha la deu de l’acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li retorna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-lo als altres? (núm. 7 i 8).

                                               No sonen pas com extremoses aquestes paraules del Mestre: “Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els que per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran”. “La primera motivació per a evangelitzar és l’amor de Jesús que hem rebut, aquesta experiència de ser salvats per ell que ens mou a estimar-lo cada vegada més. Però quin amor és aquest que no sent la necessitat de parlar de l’ésser estimat, de mostrar-lo, de fer-lo conèixer? Si no sentim l’intens desig de comunicar-lo, necessitem aturar-nos en pregària per a demanar a ell que torni a captivar-nos. Ens fa falta clamar cada dia, demanar la seva gràcia perquè ens obri el cor fred i sacsegi la nostra vida tèbia i superficial... Quan de bé ens fa deixar que ell torni a tocar la nostra existència i ens llanci a comunicar la seva vida nova! Llavors , el que passa és que, en definitiva, “el que hem vist i sentit és el que anunciem”( I Jn 1, 3). La millor motivació per a decidir-se a comunicar l’evangeli és contemplar-lo amb amor, és aturar-se en les seves pàgines i llegir-lo amb el cor. Si l’abordem d’aquesta manera, la seva bellesa ens meravella, torna a captivar-nos una vegada i altra. A tal fi, urgeix recobrar un esperit contemplatiu que ens permeti redescobrir cada dia que som dipositaris d’un bé que humanitza, que ajuda a portar una vida nova. No hi ha res millor per transmetre als altres”. (núm 264)

                                               “Tota la vida de Jesús, la seva forma de tractar els pobres, els seus gestos,la seva coherència, la seva generositat quotidiana i senzilla, i finalment el seu lliurament total, tot és preciós i parla a la pròpia vida. Cada vegada que hom torna a descobrir-ho, es convenç que això mateix és el que els altres necessiten encara que no ho reconeguin: “El que vosaltres adoreu sense conèixer és el que us vinc a anunciar” (Ap 17, 23). A vegades perdem l’entusiasme per la missió en oblidar que l’Evangeli respon a les necessitats més profundes de les persones, perquè tots hem estat creats per a allò que l’Evangeli ens proposa: l’amistat amb Jesús i l’amor fratern. Quan s’aconsegueix d’expressar adequadament i amb bellesa el contingut essencial de l’Evangeli, segurament aquest missatge parlarà a les recerques més fondes dels cors: “El missioner està convençut que existeix ja en les persones i en els pobles, per l’acció de l’Esperit una espera, ni que sigui inconscient, per conèixer la veritat sobre Déu, sobre l’home, sobre el camí que porta a l’alliberament del pecat i de la mort. L’entusiasme per anunciar Crist deriva de la convicció de respondre a aquesta esperança” (Joan Pau II) L’entusiasme evangelitzador es fonamenta en aquesta convicció. Tenim un tresor de vida i d’amor que és el que no pot enganyar, el missatge que no pot manipular ni desil·lusionar. És una resposta que cau en el més pregon de l’ésser humà i que pot sostenir-lo i elevar-lo. És la veritat que no passa de moda perquè és capaç de penetrar allí on no pot arribar res més”. (Núm. 265)

                                               D’aquí que dèiem que la passió per Crist ens portava sens treva a la passió pel poble, pels humans, per tot altre. És el que Francesc n’anomena “el gust espiritual de ser i de fer per al poble. Davant de l’amor “apassionat” per Jesús “comencem a percebre que la mirada de Jesús s’amplia i s’adreça plena d’afecte i d’ardor vers tot el seu poble. Així redescobrim que ell ens vol prendre com a instruments per a arribar cada vegada més a prop del seu poble estimat. Ens pren d’enmig del poble i ens envia al poble, de tal manera que la nostra identitat no s’entén sense aquesta pertinença. Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn sofrent dels altres... que acceptem de debò entrar en contacte amb l’existència concreta  dels altres i coneguem la força de la seva tendresa. Quan ho fem, la vida se’ns complica meravellosament i vivim la intensa experiència de poble, l’experiència de pertànyer a un poble. (Núm 270).  Més diria -i això serà una descoberta per a aquells que benèvolament ens acullen  a nosaltres per bé que com  a inhàbils evangelitzadors- trobaran amb deliciosa sorpresa que: “qui us acull a vosaltres, m’acull a Mi, i qui m’acull a Mi, acull a qui m’ha enviat”. Aquesta és la inesperada sorpresa d’acollir uns senzills evangelitzadors. Tot un cel de Déu es troba darrere d’aquest gest i gust de ser i fer de poble! Acollir, la gran paraula evangèlica! Oh quin gran goig, quina joia quan els germans s’estimen! Evangelitzats per evangelitzar: doble goig!
Diumenge XIII de durant l’any, 2 de juliol del 2017.  Sabadell