diumenge, 12 de març de 2017

Homilia del diumenge 12/03/2017 del P. Josep Mª Balcells

DUES  VESSANTS  DEL  MONT  TABOR

                                               Ja anunciàvem el darrer diumenge que en la nostra cursa quaresmal hauríem de coronar cims ben alts, que donarien emoció sostinguda i corprenent a tot el nostre fatigós “pedalar”. I heus aquí que, sense anar més endavant, som portats al cimal d’una muntanya, el pretès Tabor (atribució del s. IV), on serem testimonis lectors d’una inimaginable experiència –la Trans-figuració de Jesús- de la que en varen ser testimonis oculars els privilegiats  tres deixebles, Pere, Jaume i Joan. Ells tres trenaran unes noves experiències més, ocorregudes a la muntanya de les Oliveres i posteriorment al Gòlgota. Els cims d’aquesta serralada ens donaran successivament horitzons panoràmics. Déu habita a les altures. Jesús tenia el costum d’anar-hi a esplaiar-s’hi amb el Pare, Abbà.

                                               Davant dels ulls esbalaïts dels deixebles, el Mestre s’apareix, de cop i volta, fulgurant, rostre i vestits, en conversa amb Moisès i Elies. Sabrem que parlaven de la propera passió, per la narració complementària que en fa Lluc, precisió necessària per entendre la pregona significació d’aquest fet insòlit.

Imatge relacionada                                               El Mestre és presentat davant dels interlocutors i dels deixebles com “El meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut. Escolteu-lo”. De seguida albirem a com d’ull comú, abastador: la Manifestació en el moment del Baptisme com un punt singular, sobresortint, en el què Jesús inicia la seva missió; també es veu a més a més la “muntanya” elevada on el Mestre rebat el Temptador i es presenta davant d’ell com a Déu a qui ha d’adorar. Notem que aquesta nova manifestació, la del Tabor, en tot semblant a la del Baptisme, només difereix amb l’afegitó d’haver d’escoltar-lo. El context d’aquesta nova escena ens forneix, a banda i banda del fet narrat, unes precisions que ens faran llum en la significació cabdal de la Transfiguració. Al capítol antecedent de Mateu se’ns narra com a la pregunta de Jesús sobre què diu la gent qui sigui Ell, la resposta de Pere afirmant que “Ell és el Crist, el Messies, el Fill de Déu viu”, a la que en to solemne li respon Jesús: “Benaurat tu, Simon, fill de Jonàs!; perquè això no t’ho ha revelat ningú sinó el meu Pare del cel”. Després de la prohibició de no dir a ningú que ell era el Messies, hi afegirà en escenes seguides, que Ell havia de patir a mans de les autoritats jueves fins a  ser executat i a ressuscitar al tercer dia. Pere, sempre avançant-se als altres, a part li commina: “Lluny de tu aquesta pensada! No t’ha de passar pas això que dius! Jesús li fa una rebufada solemne: Aparta’t de mi, Satanàs! Ets com un escàndol per a mi; el teu pensar no és com el de Déu, sinó com el dels homes”. A continuació Mateu narra  com Jesús, adreçant-se als seus deixebles, en to solemne sentencia: “Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi, etc... Estem com aquell qui diu a la falda rosts amunt de la muntanya del Tabor i ja s’entreveu a les clares que Jesús no defuig la creu i que manifesta que aquest també ha de ser el camí de futur dels seus deixebles. Plana sobre d’ells ja aquest presagi dels sofriments que suposa seguir la petja del Mestre. Després en baixant de la muntanya Jesús anirà tornant repetidament a la declaració seva de que ha de sofrir mort i que ressuscitarà. L’hauran d’escoltar, atònits, molt a fons per anar assumint que la seva missió, rebuda del Pare, comportarà el misteri de la creu... Ells i deixem-ho dit també nosaltres!

                                               Estem justament a les emportes de l’inici de la Quaresma. Vàrem dir amb la col·lecta del primer diumenge: “Que la Quaresma ens sigui profitosa per a conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves exigències; i avui, també a la col·lecta, hi hem d’afegir en correlació totes dues que “Vós ens maneu d’escoltar el vostre Fill estimat i ens alimenteu amb la vostra paraula; feu que, purificada la nostra visió interior, fruïm de la contemplació de la vostra glòria”. Estem entrant en els secrets fondals de l’exercici quaresmal: escoltar espiritualment la paraula de Crist, purificar la visió interior i així fruir en contemplació de la glòria anticipada del Crist i també de la nostra.  Aquí farem recolzar el nostre treball quaresmal, més aquí que enlloc...

                                               Recordeu que vàrem invitar-vos a tenir a la vista el document del papa Francesc per tal d’aprofundir en el capítol (num. 160 – 175) sobre una catequesi kerygmàtica que explanarem ara a continuació i hi afegirem també, mistagògica.
Aquestes expressions són decisivament rellevants per portar-nos a un coneixement experiencial del misteri de Jesús. Entrem-hi més a fons: “Tota formació cristiana és abans que res l’aprofundiment del kerygma que és el primer anunci de l’evangelització que conté la síntesi vital de l’encontre primer, augural, de Crist en cada persona. Ara és un bon moment per portar a referència allò que diu Francesc a l’inici del seu document “La Joia de l’Evangeli”: “No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que porten al centre de l’Evangeli: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”. I afegeix. “Només gràcies a aquest trobament –o retrobament- amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de la referència centrada en el nostre “ego”. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres mateixos per a assolir el nostre ésser més veritable”. Això sempre com a premissa. Si la fe es viu així, “tot serà possible”. I ara passem a la reflexió que el papa fa en relació al kerygma: “No s’ha pas de pensar que en la catequesi el kerygma és abandonat a l’encalç d’una formació suposadament més “sòlida”. No hi ha res més sòlid, més profund, més segur, més dens i més savi que aquest anunci. Tota formació cristiana és abans que res l’aprofundiment del kerigma que es va fent carn cada vegada més i millor, que mai no deixa d’il·luminar la tasca catequística, i que permet comprendre adequadament el sentit de qualsevol tema que es desenvolupi en la catequesi. És l’anunci que respon a l’anhel d’infinit que hi ha en tot cor humà. La centralitat del Kerygma demana certes característiques de l’anunci que avui són necessàries a tot arreu: que expressi l’amor salvífic de Déu previ a l’obligació moral i religiosa, que no imposi la veritat i que apel·li a la llibertat, que posseeixi unes notes d’alegria, estímul, vitalitat, i una integritat harmoniosa, que no redueixi la predicació a unes poques doctrines a vegades més filosòfiques que evangèliques. Això exigeix a l’evangelitzador certes actituds que ajuden a acollir millor l’anunci: proximitat, obertura al diàleg, paciència, acolliment cordial que no condemna”. Què bo que seria que tornéssim sovint a aquest text!

                                               Pel que fa a l’expressió mistagògica que vol dir obertura als misteris a través d’una pedagogia que inviti a la vivència de la interioritat, de la pregària,  de la Paraula, dels símbols i els sagraments viscuts personalment i comunitària en la fe en el Crist (confiança i compromís). El papa Francesc farà esment bàsicament de dues direccions: “la necessària progressivitat de l’experiència formativa en què intervé tota la comunitat i una renovada valoració dels signes litúrgics”. Lamenta la no massa atenció a la renovació mistagògica encara per a desenvolupar. “El trobament catequístic és un anunci de la Paraula centrada en aquesta, però que sempre necessita una adequada ambientació i una atractiva motivació, l’ús de signes eloqüents, la seva inserció en un ampli procés de creixement i la integració de totes les dimensions de la persona en un camí comunitari d’escolta i de resposta”. Després farà referència a la “via de la bellesa que realci el llaç inseparable entre veritat, bondat i bellesa. El Fill fet home, revelació de la infinita bellesa, és summament amable, i ens atrau cap a ell amb llaços d’amor”.

                                               La quaresma, tota ella, s’hauria de convertir en un catecumenat per a adults, viscut personalment i comunitària en un grup eclesial que hauria de desembocar en la Vigília Pasqual en una proclamació festiva i radiant de la fe i en els compromisos “concrets” de creixement en la vida evangèlica. Caldria promoure aquesta pastoral “imaginativa” en grups parroquials ad hoc o bé permeabilitzant-hi els que ja funcionen, a fi de fer-ne un veritable “moment fort” de la seva fe sempre més aprofundida. Bona ruta. En seguirem parlant en successives represes. Déu  sobre tot!
Diumenge II de quaresma, 12 de març del 2017.  Sabadell