dissabte, 14 de gener de 2017

Homilia del diumenge 15/01/2017 del P. Josep Mª Balcells

POBLE  DE  BATEJATS

                                               Avui potser faríem bé d’aprofitar la proclamació de que el nostre baptisme ho és, com afirma Joan Baptista, amb i en l’Esperit. Diferent del seu; únic, bé per la seva excel·lència auroral (de fet se’n diu porta d’accés a la vida de l’Esperit i que obre l’entrada als altres sagraments), bé pels seus efectes permanents en nosaltres com a neòfits (nou nats) a la vida nova de la gràcia. És el sagrament bàsic que Crist posà a disposició de tota la humanitat per accedir als dons inestimables que Déu vincula al sagrament (misteri de vida) de l’Església i que posa cada persona en les perspectives misterioses de la condició de fills i filles de Déu, en germen i en esperança de desenvolupament fins a l’empoderament total en la vida eterna, quan serem semblants a Déu, puig el veurem cara a cara (misteriosa afirmació de Joan, evangelista). És per tant un sagrament que ens acompanyarà en vida i obrirà l’arc iris d’una nova entesa i una nova percepció del que és Déu en i per a nosaltres. És sagrament trinitari com ho fou el de Jesús. Si poguéssim “sentir” en la significació més pregona d’aquesta percepció en tots els seus aspectes, se’ns faria accessible la veu del Pare que ens diu a cadascú de nosaltres: “Heus aquí el meu fill” en qui poso les meves predileccions, acomboieu-lo que ha de créìxer i l’heu d’anar ensinistrant pels camins del meu amor. L’Esperit l’ungeix fins a les arrels del seu ésser de tal manera que és com regenerat, renascut de nou, “revestit del Crist” (batejat en la mort i en la resurrecció del Salvador, Jesucrist) a glòria del Pare”.

                                               A partir del fet del baptisme tenim un camí a fer sota el mestratge de l’Esperit Sant que és mestre i ànima,  motor i motivació creativa per fer de cada batejat una obra singular de la gràcia. Haurem de saber llegir la vida des d’una perspectiva de novetat en l’Esperit. Ell ho farà primer per intermedi dels que n’han pres la responsabilitat d’una manera pública i solemne en el dia del baptisme, singularment pares i/o padrins, tutors; ara amb el baptisme d’infants difuminada i gairebé deixada -mal està dit- de la mà de Déu. A mida del creixement del “fidel”, anirà possessionant-lo amb uncions més profundes...

Resultat d'imatges de bautismo cristiano                                               Diu el Catecisme de l’Església Catòlica: “El fet d’esdevenir cristià es realitza, des dels temps dels apòstols, a través d’un encaminament i d’una iniciació amb diverses etapes. Aquest camí pot ser recorregut ràpidament o bé lentament. Però sempre hauria d’incloure alguns elements essencials: l’anunci de la Paraula, l’acolliment de l’Evangeli que comporta una conversió, la professió (personal) de la fe, l’acte del Baptisme, l’efusió de l’Esperit, l’accés als altres sagrament”. I afegim, a més, tot el que suposa l’educació en la vida de l’evangeli i en la vivència de la Comunió en l’Església del Crist. D’aquesta iniciació en els adults en els misteris de la Fe se’n diu catecumenat, que “té per finalitat de permetre que els qui s’han de batejar, com a resposta a la iniciativa divina i en unió amb una comunitat eclesial, duguin la seva conversió i la seva fe a  maduresa creixent. Es tracta d’una “Formació en la vida cristiana integral, per la qual els deixebles s’uneixen al Crist, el seu Mestre. Els catecúmens han de ser iniciats al misteri de la salvació i a la pràctica dels costums evangèlics i introduïts pels ritus sagrats en èpoques successives a la vida de la fe, de la litúrgia i de la caritat del Poble de Déu”. Sense una formació en l’escola de l’evangeli queda incomplet el procés d’inserció en l’Església. Com és de tota evidència avui estem molt lluny de que es faci una entrada significativa en la Comunió de l’Església. Per això hi ha temptatives per refer els que en definitiva se’n diuen els misteris de la iniciació cristiana. En parla ben explícitament el papa Francesc en el seu, diguem-ne, Breviari de ser deixebles, avui en el segle XXI: “La joia de l’Evangeli”. En el capítol tercer, i en l’apartat quart: “Una evangelització per a l’aprofundiment del kerigma diu: “La crida al creixement de la fe se suposa quan Jesús diu: “Ensenyant-los a observar tot el que us he manat”. Així queda clar que el primer anunci ha de provocar també un camí de formació i de maduració. L’evangelització també busca el creixement que implica prendre’s molt seriosament cada persona i el projecte que Déu té per a ella. Cada ésser humà necessita més i més de Crist, i l’evangelització no hauria de consentir que algú es conformi amb poc, sinó que pugui dir plenament: “Ja no visc jo, sinó que Crist viu en mi”. No es tracta d’una formació doctrinal, sinó d’una immersió en un camí de creixement en l’amor. “Que el Senyor us faci progressar i sobreabundar en l’amor dels uns als altres, i en l’amor envers tothom” (I Tes 3, 12). El camí de resposta i de creixement va sempre precedit pel do, perquè el precedeix aquella altra petició del Senyor: “batejant-los en el nom...” La  filiació que el Pare regala gratuïtament i la iniciativa de la seva gràcia són la condició de possibilitat d’aquesta santificació constant que agrada a Déu i que li dóna glòria. Es tracta de deixar-se transformar en Crist per una progressiva vida “segons l’Esperit”.

                                               El primer anunci o kerigma  que és el primer en sentit qualitatiu, perquè és l’anunci principal al que sempre hem de tornar-hi en tota catequesi i en totes les seves etapes i moments”. Kerigma que podríem sintetitzar així: “Jesucrist t’estima, va donar la vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te”.

                                               “Tota formació cristiana és abans que res l’aprofundiment del kerigma que es va fent carn cada vegada més i millor, que mai no deixa d’il·luminar la nostra formació inicial i permanent. És l’anunci que respon a l’anhel d’infinit que hi ha en tot cor humà. La centralitat del kerigma demana certes característiques de l’anunci que avui són necessàries a tot arreu: que expressi l’amor salvífic de Déu previ a l’obligació moral i religiosa, que no imposi la veritat i que apel·li a la llibertat, que posseeixi unes notes d’alegria, estímul, vitalitat, i una integritat harmoniosa que no redueixi la catequesi a unes poques doctrines a vegades més filosòfiques que evangèliques. Això exigeix a l’evangelitzador certes actituds que ajuden a acollir millor l’anunci: proximitat, obertura al diàleg, paciència, acolliment cordial que no condemna.

                                               En cada batejat hi hem de veure deixebles (ensenyats pel Mestre); alumni (que etimològicament vol dir alimentats), seguidors (de la via o camí) de l’evangeli. Tota l’evangelització està fonamentada en la Paraula de Déu que n’és el seu aliment. Caldrà escoltar-la, meditar-la, viure-la, celebrar-la i testimoniar-la. Les Sagrades Escriptures son font de l’evangelització. Per tant, fa falta formar-se contínuament en l’escolta de la Paraula. L’Església no evangelitza si no es deixa contínuament evangelitzar. És indispensable que la Paraula de Déu “sigui més el cor de tota activitat eclesial” (Benet XVI) La Paraula de Déu escoltada i celebrada, sobretot en l’Eucaristia, alimenta i reforça interiorment els cristians i els fa capaços d’un autèntic testimoniatge evangèlic en la vida quotidiana. L’estudi de les Sagrades Escriptures ha de ser una porta oberta a tots els creients. És fonamental que la Paraula revelada fecundi  radicalment la catequesi i tots els esforços per transmetre la fe. L’evangelització requereix la familiaritat amb la Paraula de Déu i això exigeix a tots els responsables del creixement de la fe proposar  un estudi seriós i perseverant de la Bíblia, com també promoure’n la lectura orant personal i comunitària. Caldrà replantejar les bases d’un creixement en la vivència de la fe. “El cristià del segle XXI o serà místic o no serà”. L’Esglèsia haurà d’iniciar els seus catequetes en “l’art de l’acompanyament” per fer present la fragància de la presència propera de Jesús i la seva mirada personal. Hem de saber donar al nostre caminar d’acompanyants el ritme saludable de proximitat, amb una mirada respectuosa i plena de compassió però que al mateix temps guareixi, alliberi i encoratgi a madurar en la vida cristiana”  Mosaic de conceptes extrets de la Joia de l’Evangeli. Evangelitzadors ensems que evangelitzats. És el camí i meta de tot creixement en la fe.

                                               Poble de batejats: 
                                                           “Tu vas ser senyalat amb la creu de Jesús.
                                                           “Tu vas ser empeltat en la saba de Déu.
                                                           “Tu vas ser abrusat al gresol de l’Esperit.
                                                           “Tu vas prendre aliment al sopar dels amics.
                                                           “Tu vas obrir el teu cor al servei del teu món”.

 Diumenge II de durant l’any, 15 de gener del 2017.   Sabadell