EXULTA, EXULTA, ISRAEL
Des
que hem encetat aquest preciós i desitjablement nou temps d’Advent, que veig i
sento com una onada sobrevinguda de joia que va creixent fins a identificar-se
en la meva vida (i per de prompte, n’estic cert, també de tots vosaltres). I la
raó és obvia i va més endins a mesura que ens atansem al “25 de desembre, goig,
goig, goig!”: “A tu vindrà l’Emmanuel”. La “Trobada” usual i sempre novedosa
amb Jesús, Fill de Déu i Fill de l’home es torna misteriosament una “Retrobada”
amb tot el que té de desig incontenible i d’espera lluminosa i en el que té
d’abraçada renovada que porta nous
gustos, noves delectacions. “Cada vegada que intentem tornar a la font i
recuperar la frescor original de l’Evangeli, broten nous camins, mètodes creatius,
altres formes d’expressió, signes més eloqüents, paraules carregades de renovat
significat per al món actual. En realitat, tota autèntica acció evangelitzadora
és sempre nova”. (papa Francesc)
Mireu,
repassem els textos només dels tres diumenges recorreguts d’Advent i apareixerà
com un alba d’èxtasi –si m’ho permeteu de dir-ho així- de les joies, goig,
alegria, benestar, felicitat, i, avui ja incontenible i exultant en la mateixa
denominació de “domínica Gaudete”.
Sant Pau, de qui prenem aquesta expressió que omple tant, ho escriu així
dedicat a tots els destinataris seus, els d’aleshores i dels que vindrem, és a
dir, de nosaltres. (no dubteu que a través de la força i irradiació de la
litúrgia s’actualitza en nosaltres el misteri que celebrem): “Alegreu-vos en el
Senyor”. O amb la traducció més
entusiasmant de l’epístola de Pau:
Germans/nes: Viviu sempre contents, ho repeteixo Viviu contents. Diu viviu,
no com qui de sobte li ve una irrupció
de tendresa o de “misericòrdia filial o
fraternal”. Viviu vol dir que heu atès un “estat de...”, una actitud permanent
de joia “que és de Déu guspira, generada dalt del cel”. Joia que s’acreixerà a
mesura que prenguem consciència de l’esdeveniment de l’encarnació del Fill de Déu i Fill de l’home, que comparteix
històricament i -després metahistòricament en la resurrecció- la seva vida
i la nostra, oh, dignitat fora mida,
comunicada! Essent per a mi el Misteri dels Misteris el de l’Encarnació, no hi
cap més actitud que l’adoració! “Us lloem, us beneïm, us adorem, us
glorifiquem, us donem gràcies, “per la vostra immensa GLÒRIA”.
Fem
ara una repassada des de finals de novembre, bo i posant-nos en camí per les
fondalades, una vegada abaixats turons i muntanyes, segons ens diu Isaïes, camí
o “via sacra” cap a Betlem, minyons! Llegeixo tota una profusió d’invitacions a
la joia, al goig d’un viure més alt i més endins: “I tot l’obrar del Senyor és
fruit d’amor fidel”. “Us demano que avanceu encara més”. “Alceu el cap ben
alt”. “Senyor feu-nos veure el vostre amor i doneu-nos la vostra salvació”.
S’obren les portalades de l’espera frisosa d’un Déu, visibilitzat en Jesús,
nascut de dona; la seva -i per gràcia nostra- mare, Maria; fet igual amb
nosaltres però tan diferent, primer Home Nou! Ja en la segona “entrega”
(diumenge II d’advent) el profeta Baruc ens ofega deliciosament amb les
encoratjadores expressions de: “Engalana’t amb la glòria de Déu”. “Posa’t el
mantell de la bondat, la diadema de la gloria”. “Resplendeix”. Canteu d’alegria
les filles i els fills “recordant l’obra de Déu (les “meravelles”, dirà Maria) que
“seran portats gloriosament com en un tron”. “Tindràs per sempre aquest nom,
que Déu t’imposarà: “Possessió-pacífica-del-bé
i Gloria-del-culte-a-Déu. Als
salms, que són sempre pregària cantada: “És magnífic el que el Senyor fa a
favor nostre, amb quin goig ho celebrem. La nostra boca s’omplí d’alegria, de
crits i de rialles”. Sant Pau, en pregar per
nosaltres, la seva oració és plena de goig i el nostre amor s’enriqueix més
i més fins a vessar ple de coneixement i de finor d’esperit”. Ah, i les
col·lectes!: “Córrer a l’encontre del vostre Fill: i que el coneixement
d’Aquell que és la vostra saviesa ens faci participar de la seva vida”.
“Concediu-li al vostre poble d’arribar amb alegria a les festes de Nadal i
celebrar-les solemnement amb el goig de l’Esperit” (Ep, això són
paraules majors!). Pau en desgranarà els fruits de l’Esperit. Atenció als tres
primers. Van per ordre de plenitud. Són l’amor,
el goig i la pau. Entre tots tres hi ha una comunicació “subliminal”, que
podríem dir que de tres en fa com un. Es fan interdependents: si hi ha amor
d’una certa entitat, forçosament hi haurà goig de fons que és el bo i autèntic,
i el goig donarà plenitud a la pau. No qualsevol pau, merament humana i a intermitències,
sinó la Pau que dóna Crist, com ho repeteix tantes vegades, que és benedicció,
gràcia, serenor i és la característica de la seva messianitat. Ara és temps de
pau, de pacificació, la que ens dóna Jesús, Príncep de la Pau, reconciliant-nos
amb Déu Pare, amb nosaltres mateixos i amb el proïsme, i també, no ho oblidem,
amb la natura, com la vivia san Francesc i el mateix papa que ho broda
magníficament en la seva encíclica “Lloat sigueu”, encíclica que jo no deixaré
de recomanar mai; i tan actual i rellevant aquests dies en què ens juguem el
futur del nostre planeta, a París! Ja n’esteu al cas! Som ben ben immersos en
dies messiànics, aquests de Nadal! Pau i Bé a vosaltres! La nit de Nadal serà
un esclat del “Glòria”. Direm amb exultança Glòria
a Déu a dalt del cel i a la terra Pau
als homes que Déu estima. I hi sentirem “els àngels allà a la glòria la
Nova cantem amb goig, i el ressò de les muntanyes espargeix son cant d’amor...!”
Ja
em resulta com un costum. Les de vegades que allargo la mà i prenc l’exhortació
apostòlica del papa Francesc “Ja joia de l’Evangeli”. Només començar-la aquest
bon amic en què s’ha convertit Francesc per a tanta i tanta gent, hi llegim:
“Recobrem i acresquem el fervor, “la dolça i confortadora joia d’evangelitzar”,
fins i tot quan cal sembrar entre llàgrimes... i tant de bo que el món actual
–que busca a vegades amb angoixa, a vegades amb esperança- pugui rebre la Bona
Nova, no a través d’evangelitzadors tristos i descoratjats, impacients o
ansiosos, sinó a través de ministres de l’evangeli, la vida dels quals irradia
el fervor dels qui han rebut, primerament en ells mateixos, la joia de Crist” (Pau VI en l’Evangelii
Nuntiandi de desembre de 1975) Més encara, diré: La primera cita que fa el papa
Francesc al seu document és d’un passatge del mateix papa Pau VI; que jo sàpiga,
el primer papa que després de cloure el Concili Vaticà II ens va sorprendre amb
una exhortació sobre la joia que té
com a títol “Gaudete in Domino” que és una invitació a viure l’Any Sant del 75,
el Concili a deu anys vista i
l’evangelització com uns fruits de la joia. Ja veieu la sintonia amb el papa
Francesc! Ja ho dèiem abans: l’evangeli suscita en els dos papes les mateixes
ressonàncies que avui he posat de manifest. La llaçada amb que van unides l’amor,
el goig i la pau. I com enllacen evangelització i advent! Un pensa
que, diguem-ne, és com “la síndrome” dels deixebles d’Emmaús: “No sentíem que
el cor s’enardia pel camí quan Ell ens obria els ulls a la deu de les Escriptures?”.
Entrar en contacte amb Jesús i trobar i retrobar la joia és tot u.
No
puc resistir-me. Us cito unes paraules de l’Exhortació Gaudete in Domino: Posa Pau VI com a figura emblemàtica sobre la
joia el mateix Jesús, com no podia ser per menys: “És sobretot l’evangeli de Joan
el que descorre el vel, descobrint-nos les paraules íntimes del Fill de Déu fet
home. Si Jesús irradia la pau, aquesta seguretat, aquesta alegria, aquesta
disponibilitat, es deu a l’amor inefable amb que se sent estimat pel seu Pare:
“El Pare em coneix a mi i jo conec el Pare”. Entre ells es dóna una inhabitació
recíproca: “Jo estic en el Pare i el Pare està en mi”. En correspondència el
Fill té envers el Pare un amor sens mida: “Jo estimo el Pare i faig el que
correspon a la seva voluntat”.
Acabo
com ho feia el diumenge passat: Joia plena amb l’evangeli, i més si aquest
s’identifica amb la persona de Jesús; i joia encomanadissa en l’evangelització”.
Recordem aquests punts de llum del seu escrit: “No ens deixem robar la joia
evangelitzadora” “No ens deixem robar l’esperança”. “No ens deixem robar la
comunitat”. “No ens deixem robar l’Evangeli”. “No ens deixem robar l’ideal de
l’amor fratern”. “No ens deixem robar la força missionera”.
Diumenge
III d’Advent, 13 de desembre de 2015.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada