dissabte, 28 de novembre de 2015

Homilia del diumenge 29/11/2015 del P. Josep Mª Balcells

ADVENT: “UNA ESGLÉSIA EN MARXA”

                                               L’expressió amb la que obro de nou el cicle litúrgic d’enguany és la invitació explícita que ens fa el papa Francesc en la seva exhortació “La joia de l’Evangeli”. Des de bon començament el papa posa la confiança en la resposta positiva que voldria suscitar en tota l’Església, començant per “baix”, que resulta que és ben bé per “dalt”, si fem atenció al què va dir el Concili Vaticà quan ens definia a tots, tots, com a Poble de Déu. Efectivament diu: “En tot temps i a tot arreu és agradable a Déu qualsevol que li és fidel i practica la justícia. Déu, però, ha volgut santificar i salvar els homes no separadament, sense cap connexió els uns amb els altres, sinó que els ha constituïts en un poble que el reconegués de veritat i el servís santament... Aquest poble messiànic té per Cap el Crist. Té per distintiu la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, al cor dels quals fa estada com en un temple l’Esperit Sant. Té per llei el nou manament d’estimar tal com el mateix Crist ens va estimar. En fi, té per objectiu el Regne de Déu, començat per Déu mateix aquí a la terra, però que s’ha d’estendre més i més, fins que sigui consumat també per Ell a la fi dels temps, quan el Crist, que és la nostra vida, es manifesti... Així, encara que aparegui com un petit ramat, és amb tot el germen més fort d’unitat, d’esperança i de salvació per a tot el gènere humà. Constituït pel Crist amb vista a una comunió de vida, d’amor i de veritat, és també emprat per Ell com un instrument de redempció universal i enviat a tot el món, talment la llum del món, la sal”. És Déu qui ha convocat aquest aplec dels qui esguarden amb la fe cap a Jesús, autor de la salvació i principi d’unitat i de pau, i l’ha constituït Església, a fi que sigui per a tots i cada un sagrament visible d’aquesta unitat salutífera. Cridada a estendre’s per totes bandes, entra a formar part de la història humana, mentre, per altra banda, transcendeix temps i fronteres nacionals a la vegada... I caminant resti l’esposa digna del seu Senyor i no deixi de renovellar-se a si mateixa sota l’impuls de l’Esperit Sant, fins que per la creu arribi a la llum que no coneix la posta” Aquest és el nostre carnet d’identitat com a seguidors de Jesucrist, enviats a viure la joia de l’evangeli, primer nosaltres, cadascun; i després a testimoniar-lo que és tant com a evangelitzar. Em cremen les entranyes pel vostre zel, ai de mi si no evangelitzés!


                                               En la dita exhortació el papa, parlant molt a prop del cor de tots nosaltres diu: “Vull adreçar-me als fidels cristians per invitar-los a una etapa evangelitzadora marcada per la joia, indicant camins per a la marxa de l’Església en els pròxims anys. Insistirà a continuació a fer-nos una crida personal: “invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en que es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans”. Insisteix: “En la Paraula de Déu apareix permanentment aquest dinamisme de “sortida” que Déu vol provocar en els creients”... “No ignoro que avui els documents no desvetllen el mateix interès que en altres èpoques, i són ràpidament oblidats. No obstant això, destaco que el que miraré d’expressar aquí té un sentit programàtic i conseqüències importants. Espero que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per a avançar en el camí d’una conversió pastoral missionera que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix una “simple administració”. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un estat permanent de missió”... Afegirà: “El Concili Vaticà II va presentar la conversió eclesial com l’obertura a una permanent reforma de si per fidelitat a Jesucrist”: “Tota la renovació de l’Església consisteix essencialment en l’augment de la fidelitat a la seva vocació... Crist crida l’Església pelegrina cap a una perenne reforma, de la qual l’Església mateixa, en quant institució humana i terrenal, té sempre necessitat”.

                                   Nou paràgraf: Una improrrogable renovació eclesial

Ara ens parlarà amb el cor a la mà. Quanta intensitat en el desig!: “Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual, més que per a l’autopreservació. La reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes elles es tornin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca a la seva amistat. Com deia Joan Pau II als bisbes d’Oceania, “que tota renovació en el si de l’Església ha de tendir a la missió com a objectiu per no caure presa d’una mena d’introversió eclesial”.

                                   Potser ja n’hi ha prou per veure com podríem encetar aquest nou Advent. En definitiva, Crist serà permanentment la nostra referència aquests dies del cicle nadalenc. Veurem amb estupor com Déu es fa present i visible en la Persona de Jesús. Lloarem Déu per la seva inefable manera de fer-se home, amic, mestre. Veurem com descobrim una imatge propera, tan i tan humana que no tindrem necessitat de “miraclets”, ni del fàcil pietisme, ben propici aquests dies. El papa Francesc ens parla de la Joia de l’Evangeli. Apa, a il·luminar la nostra cara a fer de precursors amb un somriure net, nascut de la relació íntima amb Jesús. Aquesta és l’evangelització pròpia dels Nadals. Perquè n’hi ha d’haver més dels que ens pensem, de Nadals, al bell mig del nostre cor. Que ningú no ens prengui la meravella de sentir-nos “criats, redimits, fets cristians, fills de Déu”. Que visquem les alegries de les celebracions familiars. Que els menuts se sentin estimats, que els pares sentin la pater-mater-nitat com el do més gran i la responsabilitat de “creadors” per haver donat i seguir donant vida, amor, esperança, goig. En cada membre de la família hi ha la presència i l’acció de l’Esperit Sant, patró íntim i acompanyant de la creixença de tots. Ell és l’alè, el vertader promotor d’un estil de vida d’alta qualitat humano-divina. Sabeu què diu el papa Francesc de la família?: “Vull destacar la importància central de la família, perquè “és l’àmbit on la vida, do de Déu, pot ser acollida i protegida de manera adequada contra els múltiples atacs a què està exposada, i pot desenvolupar-se segons les exigències d’un autèntic creixement humà. Contra l’anomenada cultura de la mort, la família constitueix la seu de la cultura de la vida. En la família es conreen els primers hàbits d’amor i cura de la vida, com ara l’ús correcte de les coses, l’ordre i la netedat, el respecte a l’ecosistema local i la protecció de tots els éssers creats. La família és el lloc de la formació integral, on es despleguen els distints aspectes, íntimament relacionats entre ells, de la maduració personal. En la família s’aprèn a demanar permís sense fer vassalls, a dir “gràcies” com a expressió d’una sentida valoració de les coses que rebem, a dominar l’agressivitat o la voracitat, i a demanar perdó quan fem algun dany. Aquests petits gestos de sincera cortesia ajuden a construir una cultura de la vida compartida i del respecte al que ens envolta”.(Està parlant en un context de l’educació i l’espiritualitat ecològica)

                                               Com que l’evangelització té un clar esperit comunitari en parlarem diumenge que ve, però us voldria avançar que parlarem del llibre Tornar a Jesús, amb el subtítol: Vers la renovació de les parròquies i comunitats. De José Antonio PAGOLA que és el llibre-precursor d’un altre llibre que s’intitula “Grupos de Jesús” del mateix autor. Ambdós de moltíssim interès en relació a l’evangelització en petites comunitats. Amb goig en parlarem aviat. És essencial per a la fe el sentit comunitari!

                                               No veieu com s’atansa l’Advent? Un Advent de gràcia i de glòria a Déu a dalt del cel i d’una pau serena, magnífica per a tots els homes que Déu estima, més enllà de tota ponderació. Tot anirà venint. Sigueu feliços. És la millor manera de preparar-nos pel Nadal de l’Any de la Misericòrdia. Ja hi anirem entrant, benaurats tots, fills i filles de Déu, sense exclusió de ningú, ho dic de part de Déu! Nosaltres farem el què podrem, la gràcia preventiva per endavant!


                                   Diumenge I d’Advent, 29 de novembre de 2015. Sabadell