GLÒRIA AL PARE,
AL FILL I A
L’ESPERIT SANT
Com
una complementació dels cicles nadalenc i pasquals avui celebrem el do de la
nostra fe en la Trinitat.
He dit per la fe i
podria dir també per la revelació que se’ns ha manifestat àmpliament en la Bíblia. Ho sintetitzaré
en unes frases que ens obren als misteris de l’àmbit dels àmbits... Com dir-ho?
“Pare nostre del cel. Santifiqueu el
vostre Nom, vingui el vostre Regne, faci’s la vostra voluntat, com es fa en el
cel, així també a la terra (Mt 6, 9)
“Aquest
és el meu Fill, l’Estimat, en qui
tinc posada la meva complaença. Escolteu-lo”. (Mt. 17, 5b)
“Jesús
els va parlar: “M’ha esta donat tot poder al cel i a la terra. Aneu , doncs,
convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a
observar tot allò que us he manat. I Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins
a la fi del món”. (Mt 28, 18-20)
Això
mateix ho podríem pregar juntament amb l’Església d’arreu del món amb l’oració
col·lecta d’avui: “Oh Déu Pare, Vós
en enviar al món el Verb de
veritat i l’Esperit santificador, revelàreu
als homes el vostre admirable misteri; concediu-nos que en la professió
de la Fe veritable, reconeguem la glòria de la Trinitat eterna i adorem la seva
unitat de poder i de majestat”. El mateix es digui del “Te Deum laudamus...
Del
“Catecisme sabem que el nostre primer deure joiós és venerar i servir Déu, que
és el nostre primer origen i el nostre fi últim. Res no podem preferir per
damunt de Déu i amb res no podem substituir-lo. Déu es revela, però contínua
essent un misteri impenetrable. Diu sant Agustí: “Si l’has comprès no és Déu”.
La raó deixa pas a la FE
El
misteri de
L’Esperit és enviat als apòstols
i a l’Església tant pel Pare com en nom del Fill, com pel Fill en persona, després
que hagué tornat al Pare. Estarà prop i dins mateix dels deixebles per tal
d’ensenyar-los i guiar-los a la veritat plena”. (Jn, 14, 17-18).
De
Déu en sabem l’existència (“Jo sóc el que sóc”) i l’essència (“Déu és Amor”)
per les successives manifestacions en la
naturalesa i el cosmos, en la participació en la gràcia i en el creixement en
la veritat, bondat i bellesa que ens va obrint els ulls de la Fe i del cor de
mica en mica. “L’amor –diu sant Tomàs- es dóna entre iguals o fa iguals als que
en participen o el comparteixen”. Aquest és l’origen i la finalitat de tota
l’obra del Regne de Déu i de l’evangelització o del viure diví-humà en
creixença. El sentit primordial i la finalitat del nostre viure és ser i
sentir-se cada cop més fills adoptius de Déu, per la seva crida i amorosa
destinació. Som amor en l’Amor. Hi ha una explícita i sempre sorprenent crida,
designi de comunió en Déu. El fi últim de la “creació, regeneració i
santificació” és entrar i romandre en la
unitat (“sense Mí no podeu fer res”, “solo Dios basta”) de Déu, Pare,
Fill i Esperit Sant. Cridats a ser “inhabitats” per la Santíssima Trinitat :
“Si algú m’estima, diu el Senyor, guardarà la meva paraula, i el Pare
l’estimarà i vindrà a ell, i en ell farem estada”. L’acció de Déu en cada
persona és la vivència íntima de les Tres Persones en comunió. “El Pare sempre
treballa i jo també treballo”. “Així com el Pare té la vida en si mateix, així
també ha donat al Fill de tenir vida en si mateix”. I de la vida del Fill tots
nosaltres “en vivim, en ella ens movem i som”. I l’Esperit es santificador i
vivificador.
Diem
Santíssima a la Trinitat com un reflex
del què se sent al cel de part dels “quatre vivents” que no paren de dir
nit i dia: “Sant, sant, sant és el Senyor, el Déu totpoderós, el qui era,
el qui és i el qui ve”. Així, donem glòria, honor i acció de
gràcies al qui seu al setial, al qui viu pels segles dels segles”. Un ressò
d’aquesta escena de l’Apocalipsi el tenim
en l’himne del “Glòria a Déu” que ennobleix en la litúrgia el culte al
Déu viu i vivificador, sobretot en temps de Nadal (encarnació), de Pasqua
(redempció) i Pentecosta (santificació).
Ja fa temps que en aquest himne hi trobo com una “pregària del cor” o bé
com un “mantra” -si voleu dir-ho així- en la repetició pausada i interior, en
dir: US LLOEM,/ US BENEÏM,/ US ADOREM,/ US GLORIFIQUEM,/ US DONEM GRÀCIES/ per
la vostra immensa GLÒRIA.
*US LLOEM: us alabem, us cantem, us
celebrem; la meva ànima magnifica el Senyor; us exaltem, us exalcem; us donem
culte amb cants de festa; aclameu el Senyor; faré l’elogi de les seves
meravelles; canteu al Senyor un càntic nou; segons la seva benèvola decisió que
dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu estimat;
santificat sigui el vostre Nom; canteu al Senyor, lloeu el seu nom... el seu
nom és el Senyor, celebreu davant d’ell el seu triomf. “Laudes” pregària
matinal de l’Església. Els salms amarats de lloances!
*US BENEÏM: Beneït sigui el
Senyor, la meva roca; Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del
cel; criatures del Senyor beneïu-lo; beneeix el Senyor ànima meva, no t’oblidis
dels seus favors; beneït segui el Senyor, Déu d’Israel, perquè ha visitat el
seu poble i l’ha redimit; beneiré el Senyor en tot moment. T’exalçaré, Déu meu
i Rei meu. Et beneiré dia rere dia, lloaré el teu nom. El “benedictus”; el
càntic de Daniel: “Beneïu el Senyor, tota creatura...”.
*US ADOREM: ens prostrem,
m’agenollo; reconeix que el Senyor és l’únic Déu ni dalt del cel ni aquí baix a
la terra, no n’hi ha d’altre; li donem culte amb santedat i justícia tota la vida. No sóc més que un
sospir; sóc terra: Déu em
transcendeix; Déu és gran, és immensa la teva grandesa; al
Senyor, el teu Déu adoraràs i només a Ell donaràs culte; nosaltres els que
donem culte segons l’Esperit de Déu; adoraran el Pare en esperit i veritat.
*US GLORIFIQUEM: Glòria a Déu a
dalt del cel; Crist resplendor de la glòria del Pare; el cec va recobrar la
vista i el seguia glorificant Déu; hem vist la seva glòria, glòria que rep del
Pare com a Fill; si creus veuràs la glòria de Déu; la glòria del meu Pare està
en que doneu molt de fruit; Pare, glorifica el teu nom. Vingué llavors una veu
del cel: l’he glorificat i encara el glorificaré, a Ell la glòria pels segles.
Amén;
*US DONEM GRÀCIES: en tot doneu
gràcies, dono gràcies sense parar a Déu; sigueu agraïts; arrelats i edificats
en Crist, consolidats en la fe desbordats en acció de gràcies; donar testimoni
de l’Evangeli de la gràcia de Déu; va prendre el calze i va donar gràcies; dono
gràcies a Déu sense parar per tots vosaltres; eucaristia, acció de gràcies al
Pare per Jesucrist; Paraula de Déu. Us donen gràcies; donant gràcies
contínuament i per tot a Déu en nom de N. S. Jesucrist; tots deien: Amén,
lloança i acció de gràcies al nostre Déu; Sigueu perseverants en l’oració,
vetllant en ella amb acció de gràcies.
*PER LA VOSTRA IMMENSA
GLÒRIA
Tota la Paraula de Déu és un himne
a la grandesa única i immensa de Déu: donem-ne gràcies eternament. Els salms
són un terreny propici per lloar i donar gràcia sense parar.
Solemnitat
de la Santíssima
Trinitat , diumenge 31 de maig del 2015 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada