dissabte, 23 de maig de 2015

Homilia de Pentecosta 24/05/2015 del P. Josep Mª Balcells

“REBEU L’ESPERIT”: “L’ESGLÉSIA EN SORTIDA...”

                                               El títol abraça dues frases: la primera de l’Evangeli; i la segona del papa Francesc. Aquesta és la vertadera doble festa que celebrem: l’acompliment de la promesa que ens feu Jesús abans de “tornar al Pare” i la “posada en marxa” de l’Església promoguda, assistida, animada per l’Esperit Sant, que té en Ell com a protagonista de l’evangelització tant als primers temps, com ens ho ha fet palès la lectura continuada que hem anat fent durant el cicle pasqual, com ho és també avui, i a la qual ens impulsa i ens invita insistentment el “nostre” papa Francesc. En tenim una corroboració en l’oració col·lecta de la Missa de Pentecosta: “Oh Déu, Vós per mitjà del misteri que avui celebrem santifiqueu tota l’Església, enmig dels pobles i nacions. Vesseu arreu de la terra els dons de l’Esperit Sant i repetiu en els cors dels qui creuen en Vós allò que la vostra bondat divina va obrar als mateixos inicis de la predicació de l’Evangeli”. El reclam a tornar al frescor dels inicis de l’evangelització és una crida que des de Pau VI fins avui mateix tots els papes ens han demanat com a punt neuràlgic de la nostra vida de cristians, corregint l’habitud de pensar que això és feina dels cridats al ministeri sacerdotal o bé als religiosos. Avui la crida és universal i no es pot dir més obertament de com ho fa el papa Francesc: -“tots som missió”- que de l’Evangelització n’ha fet el punt central del seu servei a tota l’Església. Llegim a “La joia de l’evangeli”: “La proposta és viure en un nivell superior, però no amb menor intensitat: “La vida creix donant-la i s’afebleix en l’aïllament i la comoditat. De fet, els qui més gaudeixen de la vida són els qui deixen la seguretat de la riba i s’apassionen en la missió de comunicar vida als altres”. “Quan l’Església convoca a la tasca evangelitzadora, no fa més que indicar als cristians el veritable dinamisme de la realització personal: “Aquí descobrim una altra llei profunda de la realitat: que la vida s’aconsegueix i madura a mesura que la lliurem per donar vida als altres.  Això és en definitiva: la missió”. “Un anunci renovat ofereix als creients, també als tebis o no practicants, una nova joia en la fe i una fecunditat evangelitzadora. En realitat, el seu centre i essència és sempre el mateix: Crist és l’Evangeli etern. L’Església no deixa d’admirar-se “per la profunditat de la riquesa, de la saviesa i el coneixement de Déu” (Pau). El Sínode del 2012: “La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana” convoca tothom. En primer lloc s’orienta al creixement dels creients; també a les persones batejades que no viuen les exigències del Baptisme, no tenen pertinença cordial a l’Església i ja no experimenten el consol de la fe, l’Església com a mare sempre atenta, s’esforça perquè visquin una conversió que els retorni la joia de la fe i el desig de comprometre’s amb l’Evangeli. I en tercer lloc: l’evangelització està essencialment connectada amb la proclamació de l’Evangeli als qui no coneixen Jesucrist. Molts d’ells busquen Déu secretament, moguts per la nostàlgia del seu rostre. Tots tenen el dret de rebre l’Evangeli. Els cristians tenen el deure d’anunciar-lo, no com qui imposa una nova obligació, sinó com qui comparteix una joia. L’Església no creix “per proselitisme” sinó “per atracció”. L’evangelització és la tasca primordial de l’Església. L’activitat missionera “representa encara avui dia el major desafiament per a l’Església i la causa  missionera ha de ser la primera”. “¿Què passaria si ens prenguéssim realment de debò aquestes paraules? Simplement reconeixeríem que la sortida missionera és el paradigma de tota obra de l’Església”. L’Església no es reclou, mai no es replega en les seves seguretats, mai no opta per la rigidesa autodefensiva. Sap que ella mateixa ha de créixer en la comprensió de l’Evangeli i en el discerniment dels viaranys de l’Esperit, i llavors no renuncia al bé possible, encara que corri el risc de tacar-se amb el fang del camí. L’Església en sortida  és una Església amb les portes obertes. Sortir cap als altres per arribar a les perifèries humanes...” “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist”.


                                               I entremig d’aquestes urgències evangelitzadores apareix com un esclat de llum, de força, de renovació l’acció permanent de l’Esperit Sant, celebrat avui litúrgicament en la Festa de la Pentecosta. Vell amic i confident de tots els batejats que saben per experiència que la riquesa de gràcia i de presència i de poder i fortalesa en l’Esperit Sant ens acompanya arreu i ens fa sentir Església, missió i proximitat de fe i d’estimació per a tothom. Tots som Fills de Déu i a tothom s’adreça la veu de la paraula i dels silencis profunds on habita el millor de nosaltres i on se senten les respostes al sentit i el secret misteriós de la Vida. Tot ho fecunda l’Esperit Sant que ens ha estat “donat” per viure des de Déu la plenitud humana, transfigurada des del Crist i de l’amor misericordiós del Pare, prefigurat en el Pare del fill pròdig...

                                               En la Pentecosta hi ha un abans i un després. ¿Qui ha vist les actituds porugues dels apòstols àdhuc en els reconeixements del Crist Ressuscitat i els veu ara en missió permanent, seguint aquell “Aneu” encoratjador de Jesús? Feu deixebles meus i bategeu en nom de la trinitat, on l’Esperit es fa “trontoll”, “ventada” i “irrupció” en forma de llengües de foc. Excels símbol que l’ardidesa, de l’incendi de les persones ungides per l’Esperit...  

                                               Fent un senzill recompte de les vegades que l’Esperit surt als Fets dels Apòstols, que millor se’n podrien dir els Fets de l’Esperit Sant, un queda meravellat perquè en compto cinquanta tres mencions. De manera encara més notable és les mencions en les Cartes de sant Pau. N’he comptabilitzat ¡setanta tres! Més discretament en els evangelis, quaranta set, sobretot en Joan. Podem ben dir que l’església neix, creix, s’expandeix a instàncies de l’Esperit. ¿Com és que l’Esperit per a molts batejats i confirmats és un hoste silenciat, mig oblidat, com si no comptés per a la renovació de tot cristià que vol viure com vivia Jesucrist, el qual segons l’evangeli era empès precisament per l’Esperit?

                                               Avui hauria de ser un dia de desgreuge per tants oblits, quan l’Esperit és l’anima de l’Església, és la vida, com la saba que omple tot el teixit vital de les persones obertes a la Comunió dels Sants. Perquè ell és Sant i Santificador i és el fonament de les virtuts (força, increment i descans) teologals: una fe il·luminada, una esperança indefallent i una caritat difosa per tota la persona i en tota l’Església, presa com a misteri, com la qualifica el Vaticà II. Així ho palesa des de bon començament: “Acomplerta l’obra que el Pare va encomanar al Fill aquí a la terra, fou enviat l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta perquè santifiqués incessantment l’Església i així els creients tinguessin accés al Pare per mitjà del Crist en un mateix Esperit. És Ell l’Esperit de Vida, la Font d’aigua que rajarà fins a la vida eterna, pel qual el Pare vivifica els homes, morts pel pecat, fins que ressusciti en el Crist els seus cossos mortals. L’Esperit habita en l’Església i en el cor dels creients com en un temple, hi prega i hi dóna testimoniatge de l’adopció de fills. Aquesta Església, la qual guia vers la veritat completa, unifica en la comunió i el ministeri i amb diversos dons jeràrquics i carismàtics instrueix i dirigeix, embellint-la amb els seus fruits *. La rejoveneix amb la força de l’Evangeli,”la renova constantment i la condueix a la unió consumanda amb el seu espòs. Car l’Esperit i l’Esposa diuen al Senyor Jesús: “Veniu”. Així es manifesta tota l’Església com una multitud aplegada “conformement a la unitat del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.

·         Ga. 5, 22: Amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini d’un mateix.
·         Ef. 4, 11-12. el do de ser apòstols, de ser profetes, de ser evangelitzadors, de ser pastors i mestres.
·         I Cor. 12, 4: són diversos els dons, els serveis, els miracles, però l’Esperit és un de sol.

                                               “Veniu, oh Esperit Sant, aura divina, baixeu del cel als cors que haveu creat. Pentecostès l’obra del Crist culmina: veniu, Amor sagrat”.
                                               “L’Esperit de Déu omple l’univers: Esperit d’Amor, que ens guarda tots en la unitat. L’Esperit de Déu omple l’univers: Esperit d’Amor que ens don’ la força d’estimar”.


            Solemnitat de la Pentecosta, diumenge 24 de maig del 2015   Sabadell