divendres, 20 de març de 2015

Homilia del diumenge 22/03/2015 del P. Josep Mª Balcells

PÒRTIC  DE  LA  PASSIÓ
                                               Ens atansem a la Pasqua. De fet, ja hi som, com aquell qui diu. Però avui en els textos de la Missa, ens porten a dir que també ens atansem a la Passió. Avui entrarem en el fons més íntim de la persona humana de Jesús. Aquí, en ell, tenim el gran mirall per entendre la nostra vida sofrent i moridora. La lectura de la Carta als hebreus ens porta a la com-passió (que vol dir a compartir els sentiments de por, de dolor i de sofriment de Jesús). Jesús s’adreça a Déu Pare en el dolor pressentit, anticipació dels que sap que vindran tant d’un patiment íntim com d’una mort imminent. Ell sap que aquesta li està planant a sobre i que l’abat com a qualsevol que ha tingut una experiència límit de dolor físic i psíquic. “Amb grans clams i llàgrimes” s’abandona al Pare amb amor i disponibilitat. A Getsemaní la pregària desolada, però amb tot confiada té aquest toc d’experiència profundament humana que nosaltres podem intuir de lluny: “Pare, si és possible que passi de mi aquest calze d’amargor que he de beure fins als pòsits més desoladors. Però, tanmateix, que es faci la teva voluntat d’amor amagat a voltes irreconoscible que, de saber-ho desxifrar, a tants ens podria portar a un ressorgir a major plenitud. Qui sap sofrir gaudirà d’un nou graó en l’escala del sofriment redemptor vers la plenitud humana. La creu del dolor, de la soledat, de saber acompanyar qui passa moments amargs, el que no significa que no s’ha de buscar mai res de masoquisme, enaltidor del dolor pel dolor. Déu estima la vida i el goig de viure, és creu de vida ressuscitada.

                                                           L’essencial del Sermó de la Muntanya s’obre com un ametller en un pom reblert de flors dintre de la paradoxa cristiana en uns Benaurats, benaurats..., que suposa compartir la part que ens pertoca dels sentiments de Jesús: és un signe d’amistat i d’intimitat poder com-partir en la petita part que ens és possible, els sofriments de l’ànima delicadíssima de Jesús. És com visitar-lo estant “malalt” del cor, és com anar-lo a veure empresonat en l’amarguesa de la soledat i en les “perifèries”on Crist habita compartint tantes penes i sofrences de tants i tants... D’aquest Jesús crucificat en tantes crucificacions aparentment anònimes ell ens diu: “Jo estaré amb ells cada dia i m’identificaré amb cadascú”. La meva solidaritat és la meva missió. “Sóc bla de blat amb tots els innúmers grans de blat que cauen en terres adobades perquè hi germini vida superior, vida rica i plena. Mort i Resurrecció són una realitat indestriable. Gra que es despulla de vida per poder apuntar el germen d’espiga nova. Ell va donar el cent per u i més , perquè sempre suma la seva plenitud amb les febleses nostres en morir i ressuscitar. Ja ho dèiem el diumenge passat de la joia de i en Jesucrist. “Som obra seva. Ell ens ha creat. Tot conflueix en aquesta expressió que ens revela Joan (3, 16): “Déu estima (en present!) tant el món (tots hi som cridats a aquest amor del Pare), que ha donat el seu Fill únic (donar en el sentit més profund de donar-se en plenitud) perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna. Faríem bé en aquests dies sants de fer una immersió en la Passió segons Sant Mateu de Bach o bé visionar L’evangeli segons Sant Mateu de Pasolini.

                                               Com-partir el dolor és sentir-lo com a propi. Benaurats els com-passius (és l’empatia a nivell profund espiritual), perquè seran compadits per Crist”. Perquè la compassió té sempre feed-back, crea sintonia que va i ve, que s’enriqueix a cada passada i repassada.

                                               Alguns grecs manifesten el desig de veure Jesús. La resposta a primera vista sembla desconcertant. No es dirigeix emperò a ells particularment sinó a tots els deixebles i en un teló de fons als fariseus: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’Home serà glorificat”. Devia desconcertar tothom aquesta expressió. I segueix: “Us ho dic amb tota veritat (expressió de la màxima importància del que dirà a continuació): “Si el gra de blat, quan cau a terra no mor, queda sol (la soledat insolidària!), però (ara ve la lliçó de la pròpia vida, anticipant una vegada més els esdeveniments totals i essencials, síntesi de tota la seva persona i missió) “els qui estimen la seva pròpia vida la perden (en present; no cal esperar judicis posteriors); els qui no l’estimen en aquest món (no vol dir menysprear-la), aquests la guarden (les rescaten, les ennobleixen) per a la Vida Eterna.


                                               Estem gairebé al final del capítol 12 de Joan. Es narren els episodis finals de la Vida-Missió de Jesús. Havia ja tornat a la vida a Llàtzer. Els “jueus” reaccionen de la manera més controvertida. Davant de l’admiració de molta gent, ells prenen o confirmen una vegada més la decisió de matar-lo tan a Llàtzer com a Ell. Així creuen que podran parar l’escampada de la seva fama. “Eren ja a sis dies de la Pasqua” i es precipiten els esdeveniments: Entre a Jerusalem i el reben com a Messies. Abans ens narra l’evangeli d’avui que Jesús estant contorbat  exclama des de la seva vivència d’aquells moments pre-finals: “¿Què he de dir? ¡Pare, salveu-me d’aquesta hora!” I li surt de l’ànima un NO rodò!: “És per a arribar a aquesta hora que jo he vingut”. Diu “arribar” (que vol dir: ja he fet un llarg camí, tota la vida he portat a terme la missió que el Pare m’ha encomanat i no em tiraré enrere per res del món); i per darrera vegada se sent la veu del Pare que respon a la seva petició: “Pare, glorifiqueu el vostre nom”. I la veu del Pare atent al requeriment del seu Fill: “Ja l’he glorificat i encara el glorificaré”: paraules de consol i de confirmació malgrat el sofriment del moment. Jesús afegirà: “Jo quan seré enlairat de terra, atrauré tothom cap a mi”. I també afirma: “No és per a mi que parla el Pare, sinó per a vosaltres (que ara esteu amb mi, i per tots els que seguiran creient fermament en Ell). Llegim tot aquest capítol sencer i fem un acte de fe esperançada i amorosa en Jesús i que ens senti i tingui com acompanyants en aquests moments dramàtics que ens avancen els dies del Tridu Sant; i fem el compromís de seguir-lo qualssevulga que siguin les circumstàncies de dolor seu i nostre. “Si algú es vol fer deixeble (seguidor) meu, que em segueixi i s’estarà on jo m’estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus”. Amb Jesús farem la voluntat del Pare i ens sentirem units en el dolor i el sofriment i també en la glorificació, en la Resurrecció. Sols no podríem aguantar, amb ell ja hem vençut la por al dolor i al sofriment.

                                               Tinc a mà el llibre “La força de la feblesa” dels autors Armand Puig i d’en Francesc Torralba on escriuen que “afrontar la feblesa amb dignitat és el gran repte. La feblesa pròpia i la dels altres. No som superhomes, ni superdones, encara que ens obstinem a semblar-ho. No arribem a tot, ens fatiguem, ens cansem, sentim calfreds, tenim por, i, quan estem sols, plorem”.  Atendre els que passen circumstàncies difícils, els que experimenten la feblesa, és una exigència d’humanitat, un imperatiu que no podem defugir. Aquesta exigència que experimentem en el fons del cor, com si es tractés d’una llei no escrita, ens fa plenament humans”. De tot el llibre en podem aprendre les dues lliçons més importants de la saviesa de la vida. En la persona de Jesús i particularment del final de la seva passió i mort en trobarem el tresor de ser més i més humans tant per a nosaltres com per als altres. Llegim i hi preguem amb la col·lecta d’avui: “Us demanem, Senyor, la gràcia de progressar  contínuament en aquella caritat, per la qual el vostre Fill va estimar tant el món, que es va entregar a la mort”. Diu Gz. Faus en un llibre que jo considero molt apropiat per llegir i tractar de conformar la nostra imatge de sofrents en la de Jesús en els moments més crucials de la seva vida, passió i mort. “Creure en la Resurrecció de Jesús només pot significar el compromís pel Regne de Déu i per l’”avui”  d’aquest Regne”. “Si heu ressuscitat amb Crist, viviu ja ara com a ressuscitats, és el resum que ve a concloure Pau de l’existència cristiana. El llibre esmentat és “El acceso a Jesús” Edicions Sígueme. Clarificar el pensament de Pau respecte a la Passió ens és fonamental per entrar amb peu dreturer en la Setmana Santa. Cimal de la nostra fe i posada nova dels peus en el “seguiment       de Jesucrist”. No és pel sentiment o pitjor pels sentimentalismes que arribarem a entendre i viure “aquesta hora” que és la de Jesús i també nostra. Bona Passió i Mort i Resurrecció de Jesús i nostres!

                                   Diumenge V de Quaresma, 22 d’abril de 2015. Sabadell.