BATEJATS, COM JESÚS,
EN L’ESPERIT SANT I EN PODER
Aquest
diumenge té dues façanes. Una, que mira endarrere i que completa el cicle
nadalenc, per això ens acompanyen un dia més les narracions profètiques
d’Isaïes centrades en la figura del Messies i que en fa la presentació a
distància, però amb una riquesa de continguts i de poesia, i n’exalta
l’arribada de present. Només cal llegir l’inici de la primera lectura:
“Això diu el Senyor: “Aquí teniu el
meu servent de qui he pres possessió, el
meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en Ell el meu
Esperit”. Se’n farà ressò, d’Isaïes, citant-lo expressament l’evangeli.
Consonància plena, paraula per paraula. Profecia i realitat gairebé
superposades.
L’altra
façana és precisament el començament de
la vida pública i missió de Jesús,
que coincideix amb l’inici de l’evangeli de Marc, que serà el nostre
acompanyant durant aquest any litúrgic, que en realitat ja havíem inaugurat amb
l’Advent, Nadal, Epifania, Bateig de Jesús, que és com el gran pòrtic de la
glòria situant darrere una segona portalada, per a donar entrada a tots els
diumenges que en diem de durant l’any, amb la particularitat que aquest
diumenge que estem celebrant, complementació i final del temps de Nadal, també
computa com a primer diumenge “de durant l’any”. Aquest diumenge actua de final
i de principi d’una altra etapa litúrgiques. Donarà entrada a la vida de missió de Jesús, de la qual Jesús humanament
en pren solemne i filial consciència.
També
el Baptisme de Jesús de mans de Joan Baptista fa de conclusió de les
manifestacions o epifanies del cicle de Nadal, sense que Marc faci cap al·lusió
als evangelis de la infància; i al mateix temps farà de la inauguració
del pelegrinatge de
Aquelles
paraules són inaugurals per a posar en marxa pública missatger i
missatge, autentificant-lo a Ell mateix ( i en Ell també a nosaltres) i a tot
l’evangeli: és a dir, fets i paraules, vida i missió, sentit de la seva
irrupció en la
Història. Aquesta presentació paterna abasta tots els
temps i tots els llocs que foren, són i seran on Jesús predicarà el Regne del
seu Pare Amorós. El seu Pare en aquesta manifestació no pot ser més explícit,
més humà, i naturalment més diví, (això va sense dir-ho).
Entrem
en la significació de cada expressió usada pel Pare:
“Ets el meu Fill”. Sentir això
directament de la veu del Pare, de l’Abbà, li dóna al Fill de l’home certificacions
que encara que dirigides avui a Ell personalment, faran el goig dels qui seran
cridats a ser fills en el seu Fill. Així
es consagraran les nostres relacions amb el Pare del cel i donaran sentit i
gust a tots els parenostres que desgranarem al llarg de tot el curs de l’any
litúrgic i també de tota la nostra vida! Quin bo que dóna sentir del Pare en
Jesús la seva paternitat que fa família, que fa niu, que fa calor, escalforeta
de foc a terra, que dóna el goig de saber-nos dir per Jesús “el meu Pare i el
vostre Pare”. De cop i volta se m’obren els sentits del “Testament” de Jesús a
nosaltres, on parla d’una calidesa, d’una comunió, d’una unció, a res
comparable.. Ai, els preciosos capítols
del 14 al 17 de l’evangeli de Joan, on el Pare
és la suprema referència! Com a
identificació (“Tomàs, no creus que Jo estic en el Pare i el Pare està en Mi?
”. “Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, Jo ho faré, així el Pare serà
glorificat en el Fill”. “Aquell dia coneixereu que Jo estic en el meu Pare, i vosaltres en Mi, i Jo en
vosaltres”. “El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda: i al
qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i Jo també l’estimaré i em manifestaré a Ell ”
( manifestaré = epifania).
Segueix
la veu del Pare: Ets... el meu estimat: “Tal
com el Pare m’estima, també Jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor: si guardeu els meus manaments
(Sermó de la Muntanya!), us mantindreu en el meu amor, tal com Jo guardo els
manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor”.
“En tu m’he complagut”. Déu Pare es manifesta Pare en el seu
Fill Unigènit. Quin diàleg
s’entreveu..! Les relacions del Pare amb
el seu Fill, després ompliran d’intimitat totes les nits passades en pregària-relació-obertura
del cor de Jesús al Cor del Pare. “Déu és Amor”. Jesús és Amor. Això marca una
complaença mútua, que es fa extensiva a tots nosaltres, si guardem una estreta
relació amb el Fill, impulsats per
l’amor i l’unció de l’Esperit Sant.
Estem a les portes del misteri trinitari,
cristològic, pneumatològic i eclesial.
Avui,
rememorem el nostre baptisme en el de
Jesús. Tenim la manifestació a la
punta dels dits i del cor. “A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet
conèixer tot allò que he sentit del Pare. Passatge sublim de la Trinitat i
nosaltres, i de nosaltres en Crist: “Sóc Jo qui us he escollit a vosaltres i us
he confiat la missió d’anar pertot arreu
i donar fruit, i un fruit que durarà per sempre... Això us demano: que us
estimeu els uns als altres. Estimeu com Jo us he estimat. Em complac en
vosaltres”.
Si
us entenguéssim cada cop més! Si portéssim al cor aquest bateig de Jesús i en
el seu se’ns obrissin els cels per entendre el nostre. No, no esperem al
Dissabte Sant per confirmar la nostra Aliança , i fer que aquesta la tinguem per
Nova (renovada permanentment) i per Eterna (definitiva), servida amb amor fidel.
Quin
acabament de Nadal així, avui i ara. En realitat tot el que un ha viscut ho
porta sempre amb i en ell! I quin recomençament amb Jesús! Deixebles!
Diumenge
vinent (Diumenge II de durant l’any) anirem juntament amb Jesús al desert, acompanyant-lo en les seves
temptacions, que en realitat són les nostres pròpies. El desert, tot i la seva
aspresa, de bell començament és gràcia, és lluita, és silenci que cura i
apaivaga les passions i les concupiscències. És identificació amb Jesús, és pregària amb el Pare: “Us lloem, us
beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa
glòria”. Aquest himne tan nadalenc, tant de sempre...
L’enyorança
del desembre passat i un xic de gener (Advent-Nadal, allargat a Epifania i al
Baptisme de Jesús) ens porta un regust d’haver entrat unes passes tant sols en
el misteri de l’encarnació; ens dóna
el goig de poder viure com a do, dia a dia (tant de bo!) al llarg, ample i
profund el misteri de Jesús adult,
compartint missió. Somio, prenc per realitat el desig sincer de viure-ho
així, així, així! El record ens sigui estímul per caminar de manera nova, oh si
fos possible! Adéu, dies memorables en la nostra migradesa! Que Déu hi posi el
seu amor; no desitjo res més! Adéu, adéu.
Festivitat
del Baptisme del Senyor, diumenge 11 de gener del 2015. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada