divendres, 5 de desembre de 2014

Homilia del diumenge 07/12/2014 del P. Josep Mª Balcells

PRECURSORS

                                               S’obre així la Carta als Hebreus: “En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament parlà als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot”. Tornem una mica més endarrere i serà Zacaries qui profetitzarà dient del seu fill, Joan Baptista: “I a tu, infant et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant  del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber  al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats. Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau”.

                                               També podríem posar com a precursors, Elisabet que, en una exultació sens mida, exclama davant de Maria, la precursora per excel·lència: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. ¿Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. ¡Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’anunciat, es complirà”

                                               Pre-cursors: que passen davant, que porten un missatge important i que faciliten el camí d’un que vindrà, que el precedeix, que porta la Bona Nova de que, qui vindrà és Algú  que és esperat des de temps i temps. D’Algú que sadollarà l’esperança sostinguda de que vindria. I de que ompliria a vessar tota una tardança que es convertiria en goig i plenitud dels que han mantingut aquesta joiosa -també potser esforçada- espera. No menys que és  a Déu mateix a qui s’espera. “Parleu amorosament a Jerusalem. Crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud. L’esperat porta la certesa d’un alliberament”. Per això el missatger –Isaïes altra volta- s’exalta i exulta del goig que anuncia. Caldrà aplanar la ruta, facilitar la vinguda. Caldrà sentir-se “concernit”. Ja havia acabat la proclamació feta el diumenge passat, dient emocionat: “Cap orella no ha sentit, ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de Vós, que salvés els que esperen el Ell”, malgrat les infidelitats que hi havia posat per entremig, “Vós veniu com el nostre Pare! Nosaltres som l’argila i Vós el terrisser, tots som obra de les vostres mans”. “Digues –continua avui Isaïes, prenent les paraules que Déu li ha posat als llavis- digues a les viles de Judà: “Aquí teniu el vostre Déu i és Salvador” i té el seu Capteniment amorós de sempre:  “Vetlla com un pastor pel seu ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien”. ¡Oh, quin Déu amb tanta tendresa! De veritat hem d’exclamar: “Senyor feu-nos veure el vostre amor”. ¡Quins presagis ens porta Déu en la veu del seu missatger! Tot el salm 84 n’és l’expressió més cabal: “Jo escolto què diu el Senyor i Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels i la seva glòria habitarà al nostre país. La fidelitat i l’amor es trobaran , s’abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà a la terra i la bondat mirarà des del cel... La bondat anirà al seu davant, i la pau li seguirà les petjades”. Tota espera quedarà més que acomplerta, amb els excessos d’un Déu pròdig.

                                               Com hem de respirar el goig que se’ns anuncia i que se’ns en fa una pregustació, anunciat i acomplert al mateix temps. Sadolla el present i ens obre tot un horitzó de major plenitud. Advent ja és Nadal i Pasqua i Pentecosta a la vegada; i el Senyor es queda en la mesura del nostre acolliment, ens dóna el goig de tenir-lo i de tenir-lo més i amb escreix. Paraules que són la saviesa viscuda i els aprofundiments que aniran venint. Ja ho dèiem que una paraula clau de les “divines” són els adveniments successius que esdevindran esdeveniments! No és cap somni, no és cap exaltació passatgera, és una certesa confirmada per successives experiències. Ens pot fer vergonya que la fe que la tenim “per obra i gràcia” del Déu que ve i ve i ve; i que tants altres no l’han assaborida, que l’ignoren, que la substitueixen per moneda devaluada. ¡Com ens agradaria que la poguéssim compartir! Benaurats  els que viuen en un Advent permanent i que el trasllueixen i així inviten a compartir-lo. ¡Que el nostre Advent sigui un Advent obert, radiant, creïble i accessible!

                                               Ara és el moment oportú per obrir la col·lecta que voldríem compartir amb quants més millor: “Déu omnipotent  i ple de bondat, feu que les preocupacions de les coses terrenes no ens impedeixin de córrer a l’encontre del vostre Fill i que el coneixement d’aquell que és la vostra saviesa ens faci participar de la seva vida”. “Obriu en el desert una ruta al Senyor; aplaneu a l’estepa un camí per al Senyor que ve i que li sortim a l’encontre”.  Acollir essent acollit. Això és en tota profunditat una abraçada evangèlica, és com un compartir sopar amb Ell, és com una comunió de vides que es fonen, i que es “con-formen” i es “trans-figuren”. Pura efectivitat i plenitud d’afectivitat, ¡oh dolç Encontre!  És  els Advents i el Nadals anticipats. Viscuts cada dia... És la “síndrome de Simeó” amb el “Noi de la Mare” en braços i beneint Déu,  tot dient: “Ara, Senyor, me’n puc anar en pau, ja que he vist i viscut el què m’havies promès: els meus ulls han vist el Salvador”.

                                               L’evangeli d’avui lliga i anusa la veu d’Isaïes amb la veu del nou profeta, Joan Baptista, que cita l’exultant Isaïes. Diu, en efecte, Marc, només començar el seu evangeli: “El profeta Isaïes ha escrit: “Jo envio el teu profeta missatger, perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. Complint això, Joan comença a batejar en el desert” Tot un joc de profetes, sí, manoi! ¿Qui s’apunta a fer de profeta, a fer de precursor? Se’n necessiten colla i colla! Hem de donar resposta a Francesc, el nostre papa estimat: “Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un estat permanent de missió”, convertint-nos en un Advent universal. Clar. Evangelitzats per poder ser evangelitzadors, És posar tota l’Església en estat de bona esperança, com Maria, estel del matí. És “l’Església en sortida” que segons Francesc, “és la comunitat de deixebles missioners que “primeregen”, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen”, com ens diu a l’exhortació: “La joia d’evangelitzar”, escrit programàtic segons el voler de Francesc. Hauríem de fer el propòsit de llegir-la tota sencera, seria fer un acte de sintonia amb l’esperit del papa i seria com un agraïment concret a la seva il·luminada persona. Acaba aquest paràgraf, dient: “L’Església evangelitza i s’evangelitza amb la bellesa de la litúrgia, la qual també és celebració de l’activitat evangelitzadora i font de renovat impuls donador”. També ell, Francesc, ens és un admirable precursor. Va al davant i obre camins i ens guia cap a Nadal i les Pasqües. Ens és el millor Profeta que avui ens ha enviat el Senyor! Gràcies!

                                               Acabem amb un dels prefacis sobre el qual en Bernabé Dalmau estructura el seu llibret “Viure l’Advent”.  Emaús, n. 73, ben recomanable:
                                               “Aquell que anunciaren els oracles de tots els profetes.
                                               Aquell que esperà, plena d’amor, la Mare Verge,
                                               el que Joan proclamà com el que havia de venir
                                               i el mostrà ja present enmig dels homes;
                                               és Ell mateix que ara ens dóna el goig
                                               de preparar-nos per al misteri de Nadal.
                                               Que Ell ens trobi vetllant en l’oració
                                               i cantant la seva lloança”.


                                   Diumenge II d’Advent, 7 de desembre de 2014.  Sabadell