dijous, 27 de novembre de 2014

Homilia del diumenge 30/11/2014 del P. Josep Mª Balcells

LLIÇÓ INAUGURAL DEL NOU CURS LITÚRGIC

                                               Com és costum en les institucions d’estudis a nivell universitari, avui començarem un nou trajecte, un nou curs acadèmic i experiencial, per tal d’aprofundir en el que és el nucli de tot l’any litúrgic:el misteri de Jesús.  Això queda ben palès en l’himne cristològic amb el que Pau escrivint al efesis els obre portes i finestres, els desvela el que en dirà designi secret: “(Déu) ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” Faríem bé de llegir-lo tot sencer. (Ef 1, 1-14)  Aquest designi de gràcia – decisió en diu Pau - és com una “volada” a través de tot el NT., com ho deixa patent aquest llibre de Raymond E. Brown, un preclar biblista que en un estil molt planer i llegidor ens obre a una entesa global de l’any litúrgic i que té per títol: “Llegim els evangelis amb l’Església” i per subtítol “Des de Nadal a través de la Pasqua”.

          repetició del de l’anyada passada. És –ha de ser- com un curs superior al de l’any darrer. Diu Pau: “La riquesa de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit  tota la saviesa i penetració que tenim”. Curs nou, perspectives noves, la sorpresa es manté oberta. “No ens cansem de pregar –diu Pau als de coloses (1, 9)- demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a la saviesa sencera i a la intel·ligència que ve de l’Esperit” i també: “Demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és Ell. Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que Ell  ens dóna entre els sants”.
                                     En encetar el nou Advent volem precisar que no és una

                                               Aquest nou “curs” aprendrem “coses”, actituds i valors evangèlics nous. Ens guiarà el mateix Jesús en la interpretació de Marc, complementària a la de Mateu, mestres tots dos de l’evangeli.

                                               Deia Brown ·”des de Nadal  a través de Pasqua” o dit d’una altra manera: Des del “misteri de l’Encarnació” a través del “misteri de la Resurrecció”. Ambdós són cares complementàries, interactuants de tot el Misteri de Jesús. A començar per l’Advent-Nadal sota el signe de la Pasqua-Pentecosta. Tots dos moments àlgids de la litúrgia que s’il·luminen mútuament. Advent: “jo sóc el qui ve” en present. Un present enriquidor i permanent, consumat en un “Jo estaré amb vosaltres, cada dia...” El programa que sintèticament es mostra  des del començament del curs, ens reafirma en el que s’anomena decididament “el seguiment de Crist”; tot un procés que ens portarà de sorpresa en sorpresa, si sabem trobar els moments de gràcia en què anirem fent una immersió en Jesús, propòsit i meta que se’ns proposa. Cal advertir que un mateix camí no es fa mai dues vegades de la mateixa manera. Tots som diferents per la “presumpta” maduració del que peregrina, pels seus “ulls nous” i pels també renovats acompanyants amb qui fem renovament el camí. La primera lliçó-proemi la prenem de Pau als gàlates: “Germans, vull que ho sapigueu: l’evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes, sinó per la revelació de Jesucrist. La primera revelació ens la dóna Joan: “El que és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres i hem contemplat la seva glòria... De la seva plenitud tots n’hem rebut gràcia sobre gràcia”.

                                               Això és el que reviurem tots els creients i deixebles en Jesucrist, des de bon començament i més i més al llarg de tot el trajecte litúrgic-espiritual. En l’Advent s’obren les rescloses del camí vers la plenitud de la Pasqua fent rememoració de tot l’AT., prefigurat sobretot en Isaïes, de qui l’Advent en va ple, en qui veiem condensat tot el camí de revelació que va fer el poble escollit. D’ell, d’Isaïes, se n’ha dit que és com el “cinquè evangeli”. En efecte, avui, primer diumenge d’Advent, ja sentim el profeta que ens diu: “Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de Vós, que salvés els qui esperen en Ell. Vós veniu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins”. Isaïes ens acompanyarà els tres primers diumenges d’Advent. L’Advent vol dir vinguda-trobada. Farem amb Isaïes un camí ral, aplanat, fàcil de fer, perquè ell ens diu en nom de Déu: “Aquí teniu el vostre Déu”, envoltat de vels de misteri, això sí, i sempre... Diu Pau: “Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona (home, per tant, com nosaltres, però tan diferent, tant...!), nascut sota la llei (jueu de cap a peus, encarnat en un temps i en un lloc, nascut en la història concreta), perquè rebéssiu la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu fill que crida Abbà, Pare (Ga 4, 4-6).

                                               La invitació que sentirem una i altra vegada aquests dies és: “Estigueu atents, vetlleu...” “I això que us dic a vosaltres ho dic a tothom”, per tant, a nosaltres. Ara, després de sentir-ho tantes vegades –Advents i Advents-, ha agafat unes tonalitats més madures, no de por, tot el contrari, ara ens sona a invitacions d’amic a no deixar escapar sense fruitar aquesta vinguda que ja tenim experimentada per haver-la gaudit anys ha, però ara amb més intensitat, amb més intimitat, amb més mística, és a dir, amb una experiència desbordant. Ara és l’hora de la gran veritat, de que les paraules esdevinguin vivències, proximitat en el goig d’una nova i esperada expectativa que res –en la mesura de la nostra finor espiritual, aconseguida per gràcia- res ens sigui una repetició. Tot és nou, tot ha de ser nou. Advent nou, vida evangèlica nova. Francesc diu: parlant d’una eterna novetat: “Crist és l’evangeli etern i és el mateix ahir i avui i sempre, però la seva riquesa i la seva bellesa són inesgotables. Ell és sempre jove i font constant de novetat. L’Església no deixa d’admirar-se per “la profunditat de la riquesa, de la saviesa i del coneixement de Déu”. (La joia de l’Evangeli).

                                               No perdem de vista que l’Advent és com la condensació d’una expectativa secular en el poble de Déu. El poble esperava un Messies alliberador ¿del pecat, de les infidelitats a l’Aliança? ¿Com, quan, de quina manera?; tot això quedarà patent en les narracions de la infància de Jesús. D’allí es constata que Jesús era, nascut de Maria, el Messies o Rei ungit del Casal de David i Fill únic de Déu per obra de l’Esperit Sant. La veritable identitat de Jesús és coneguda només per revelació de Déu (en les diferents anunciacions: de l’àngel Gabriel, a Maria, a Josep, a Elisabet, als Mags, a Simeó i Anna. Només el punt de partença, suficient, però, i... després un llarg silenci de vora vint anys. Però la partença d’aquesta revelació ve precedida d’una esperança, on s’havia perdut el fil conductor, car s’estranyaran  que el Messies no sigui un Rei alliberador de la causa dels jueus, en aquell temps, contra els romans. Esperaven un Messies zelota, revolucionari, ai las!

                                               Els càntics o himnes de lloança, atribuïts a Maria (el Magnificat), a Zacaries (Benedictus), a Simeó (Nunc dimittis) són un mosaic de records de l’AT., gairebé cada línia té un paral·lel en els versets dels profetes o dels salms. En particular el Magníficat de Maria segueix de prop el patró del càntic de lloança que Anna recita després de la concepció i naixement de Samuel (I Samuel 2, 1-10).

                                               Qui va escriure aquests capítols sobre la infància de Jesús  sabia i volia condensar tot l’AT. i així obrir els batents del Nou, esdevenint com una frontissa, com un pern que ajunta ambdós testaments i que cal no oblidar-ho. No perd gens de singularitat amb el fet de que subratlli la continuïtat. Yahvé és el Déu Pare i el Verb i l’Esperit Sant. Primer la Paraula de Déu i després ja vindrà tota la poesia que hem posat en la vivència d’aquests esdeveniments, tan estimats pels records d’infància que hi tenim. No és pas sobrera, però fem passar davant l’exegesi bíblica. Això donarà més profunditat a la narració i al goig de contemplar-ho un any i un altre. Bon Advent, millor Advent! El misteri de Jesús és qui “primereja, qui s’involucra, qui acompanya, qui fructifica, qui festeja”, com diu el papa Francesc d’una Església en sortida en la comunitat de deixebles missioners, o evangelitzadors. Ara, ja podeu obrir els esclats de lluminàries que no podran ofuscar l’arrel de tot, la festa del cor: Déu és un de nosaltres! Se’n diu Emmanuel. Bon Advent per tenir el millor Nadal!


                        Primer diumenge d’Advent, 20 de novembre de 2014  Sabadell