L’ARA I
L’AQUÍ DE JESÚS
I NOSTRE
“Jo
estaré amb vosaltres, cada dia, fins a arribar a la meta”. Així acaba l’evangeli de Mateu, justament ara
que estem a les acaballes de l’any litúrgic. Mateu ens ha anat acompanyant
enguany durant aquest llarg recorregut que és com un gran pelegrinatge en què
anem fent “Sagrada commemoració de l’obra salvífica de l’Espòs diví de
l’Església. Cada setmana, el dia que es diu diumenge, commemora la Resurrecció
del Senyor, i, a més, la celebra una vegada a l’any, en la gran solemnitat de la Pasqua. Conjuntament amb la seva benaurada passió. I desplega
durant el decurs de l’any tot el misteri
de Crist, des de l’Encarnació i la Nativitat fins a l’Ascensió, fins a la
Pentecosta i fins a l’expectació de la benaurada esperança de l’adveniment del
Senyor. Tot celebrant així els misteris de la Redempció, obre a tots els fidels
les riqueses de les virtuts i mèrits del seu Senyor, fent que s’els facin
present tostemps; així els atenyen i s’omplen de la gràcia de la salvació”.
(Constitució Sacrosanctum Concilium sobre la Sagrada Litúrgia ).
Amb
Mateu hem après tantes coses del Mestre. Ens ha encomanat “La joia de
l’Evangeli”. Després de trenta tres etapes de camí podem dir que Jesús ens és
més proper, més viscut, més íntim. Cansats perquè caminar no deixa de ser una
carrera d’obstacles, el primer dels quals som nosaltres mateixos, perquè veiem
que Ell ens demana una mica més en els tombants de cada dia. “L’Església és,
per crida que ens fa el papa Francesc: “en sortida”, tots som cridats a aquesta
nova sortida missionera, cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el
camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida:
sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que
necessiten la llum de l’Evangeli”. La intimitat de l’Església amb Jesús és una
intimitat itinerant, i la comunió “essencialment es configura com a comunió
missionera” Fidel al model del Mestre, és vital que avui l’Església surti a
anunciar l’Evangeli a tothom, en tots els llocs, en totes les ocasions, sense
demores, sense fàstic i sense por. La joia
de l’evangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú”. (papa
Francesc). “Tota l’evangelització ha d’alimentar-se de la Paraula de Déu, en
ella hi està fundada, escoltant-la, meditant-la, vivint-la, celebrant-la i
testimoniant-la. Per tant, fa falta formar-se
contínuament en l’escolta de la
Paraula. L ’Església no evangelitza si no es deixa
contínuament evangelitzar. És indispensable que la Paraula de Déu “sigui cada vegada més el cor de tota
activitat eclesial”. “La Paraula de Déu escoltada i celebrada sobretot en
l’eucaristia, alimenta i reforça interiorment els cristians i els fa capaços
d’un autèntic testimoniatge evangèlic en la vida quotidiana. L’estudi de les
Sagrades Escriptures ha de ser una porta oberta a tots els creients...
L’evangelització requereix la familiaritat
amb la Paraula de Déu i això exigeix a les diòcesis, parròquies, i a
totes les agrupacions catòliques, proposar un estudi seriós i perseverant de la
Bíblia, com també promoure’n la lectura orant personal i comunitària”.
No
és tan sols els diumenges, sinó cada dia ens podem alimentar de la Paraula. Tenim uns
llibrets adequats per fer una bona immersió en allò que en diem la lectura contínua de la Bíblia des de
casa. Pot esdevenir com una Eucaristia domèstica, perquè podem llegir-la
diàriament tal com ens la proposem de seguir-la i així alimentar-nos-en. Tenim
per exemple “La missa de cada dia” “Paraula i vida 2015” de l’editorial Claret,
també “les Paulines “ us poden oferir altres llibres similars. En el full
dominical hi podeu trobar les cites de les lectures corresponents a cada dia utilitzant
la Bíblia directament. Radio Estel us podrà fornir també d’emissions de Laudes i
Vespres i de comentaris a les lectures. És important sentir-nos pedres vives i
escollides d’un Església que va creixent a mesura que anem creixent nosaltres,
sabent que ens ha donat l’administració d’uns talents, d’unes responsabilitats
adequades a les nostres capacitats, de forma que -si jo no responc- ningú no ho
pot fer per mi. Som interdependents i tots tenim crida particular. Diu la
col·lecta d’avui: “Feu que puguem servir-vos sempre amb el goig a l’ànima,
perquè la felicitat només és plena i perdurable, quan us servim a vós, autor de
tots els béns”
Matí
i/o vespre omplim-nos de Paraula de Déu. Sintetitzem en una frase, allò que més
ens ha “tocat” i anem-la recordant, sabent que Déu ens estima i que el seu amor
ens demana una personal correspondència. Cada dia uns minutets de sintonia amb
les lectures de cada dia i “Apa, somriu que Déu t’estima”, que era el lema d’un
company meu molt estimat. I a servir s’ha dit..., disponibilitat a descobrir en
l’altre el rostre de Déu. Estar oberts amb ulls humans i amb els ulls de
¡Ai!,
sempre penso que si hi manca a tot viure una base d’un humanisme planer,
senzill, després ens mancaria la finor espiritual per entendre l’evangeli.
“Aneu, diu Jesús i ho repeteix el papa Francesc, feu-los deixebles meus i
ungiu-los amb la presència trinitària, tan i tan propera, que ja ho diem avui
en l’aclamació abans de l’evangeli: “Estigueu en mi, i jo en vosaltres. Qui
està en mi dóna molt de fruit”.
Abans
de rendir l’últim tram del viatge
litúrgic d’enguany, mirem fins on hem progressat evangèlicament: evangelitzats i evangelitzadors. Diumenge vinent arribem al final de la cursa o
pelegrinatge, meta i festa del “nostre camí de sant Jaume”, amb la solemne
entrada al Pòrtic de la Glòria, mai tan ben adequat ala festa de Crist Rei. Benvinguts
a la casa del nostre Mestre estimat i amic del nostre caminar com amb els
deixebles d’Emaús. Gràcies en siguin
donades a Déu...
Diumenge
XXXIII de durant l’any, 16 de novembre de 2014
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada