divendres, 4 de juliol de 2014

Homilia del diumenge 06/07/2014 del P. Josep Mª Balcells

LA  JOIA  DE  L’EVANGELI

                                               Acabàvem el diumenge anterior amb la gran pregunta que sempre queda oberta: I, ¿vosaltres qui dieu que sóc? Deixant de banda, ara com ara, la resposta de Pere suggerida pel Pare, segons el mateix Jesús li digué a Pere, empalmem-la amb l’expressió que llegim a l’evangeli d’avui: “Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment ningú no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar”. Jo he pensat que sense sortir de les lectures de la Missa fos el mateix Fill qui ens doni o encamini a la resposta concreta i actual. Donar una resposta es pot fer d’una manera general fent recurs a totes les respostes que dóna de sí Jesús la llarg de tots els evangelis. Seria veritat, però estereotipada Avui voldria fer apel·lació només a la resposta que en les traces que se suggereixen en les lectures d’avui mateix, que bé podrien donar el to de l’experiència feta circumstancialment amb els textos que llegim o proclamem. La paraula “experiència” porta implícitament que serà revelació i mística, és a dir: veure-viure i respondre des de l’àmbit de la fe.

                                               Tots els textos de la Missa com dits per a nosaltres personalment configuren una manera de veure’l, el Fill, a partir de la fe, per tant, com a revelacio personal en aquests justs moments. ¿Què és la fe, si no, una revelació constant i progressiva que ens dóna entrada en el misteri de Jesús, de qui moltes vegades no passem a penes de l’escorça sense anar més endins. I misteri vol dir: sense fons.

                                               Faig una repassada pels textos i de seguida es destaquen uns trets bàsics de la figura de Crist vivenciats en el context de l’eucaristia d’avui. Espero poder-los compartir amb vosaltres per la comunió que bastim tot entrant tots en l’ànima del misteri de la nostra fe: Diem després de la consagració: “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra resurrecció, esperem el vostre retorn , Senyor Jesús”.

                                               El  tret predominant avui és que Jesús és la nostra alegria,La joia de l’evangeli” que ens dirà el papa Francesc. Identifiquem evangeli amb Jesús. Així comença Francesc la seva exhortació evangèlica que és la més fresca de continguts per ser-ne la primera, on s’expressa amb el cor a la mà: “La joia de l’evangeli omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús” I segueix: “Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesús sempre  neix i reneix la joia”.

                                               Seguim la pista del goig en altres textos. Trobem a la col·lecta aquestes frases: concediu als vostres fidels l’alegria santa; doneu-nos la felicitat que mai no s’acaba”.

                                               La joia, el goig, l’alegria santa són trets del Mestre, percebuts avui per nosaltres; ¿És la nostra resposta a la seva interrogació respecte d’Ell? Francesc parla “de la dolça joia del seu amor, i batega l’entusiasme per fer el bé (Recordem el que deia la gent i nosaltres amb ells: “Va passar fent el bé i curant tothom”)  Francesc parla: “De l’opció d’una vida digna i plena; aquesta és la vida en l’Esperit que brota del cor de Crist ressuscitat.  Dirà més endavant: “Ningú no queda exclòs de la joia reportada pel Senyor”, citant Pau VI de la seva Exhortació pastoral: “Alegreu-vos en el Senyor”(1975) Seria bo de recuperar-la. Fa de molt bon llegir.

                                               A més de l’alegria que és per a nosaltres Jesús, trobem també el perdó: les setanta vegades set que ens demanava a nosaltres, és Ell mateix que el té envers tothom. Comenta Francesc: “Ens torna a carregar sobre les seves espatlles una vegada i una altra. Ningú no podrà treure’ns la dignitat que ens atorga aquest amor infinit i indestructible. Ell ens permet d’aixecar el cap i tornar a començar amb una tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia. No fugim de la resurrecció de Jesús, no ens declarem mai morts, passi el que passi. Que res no pugui més que la seva vida que ens fa anar endavant”.

                                               “No em cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’Evangeli”, així s’expressa Francesc: “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva”

                                               “Només gràcies a aquest trobament -o retrobament- amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat. Arribem a ser plenament humans quan som més que humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres mateixos per a assolir el nostre ésser més veritable”.

                                               Zacaries, el profeta de l’AT., esclata en nom de Déu: “Alegra’t, ciutat de Déu. Aclama, ciutat de Jerusalem!  La nostra resposta a la seva invitació es troba en el salm responsorial que l’hem dit tantes i tantes vegades sense que potser no se’ns llagui el cor: “Us beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom.  El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat... Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor”.

                                               Pau ens dirà tantes i tantes vegades: “L’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Tenim un deure i un goig de viure en i per l’Esperit Sant i així fem morir les obres pròpies de la carn (del pecat) i vivim segons les invitacions personals de L’Esperit.

                                               Posa de manifest a l’Evangeli en el que Jesús està clarament en un context de pregària a l’estil dels israelites: “Us (beneeixo), enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això (¿què és tot això?: diu un comentarista: el misteri de Jesús complexivament) que heu amagat als savis i entesos. Avui diríem als creguts, pagats de si... No necessiten de cap revelació...

                                               Jesús ens invita a descansar en Ell: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar, trobareu el repòs que tant desitjàveu. Afegirà en el que és el cant de comunió: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia”.

                                               Hem fet un recorregut simple ressaltant només allò que ara seríem empesos a que fos la resposta vivenciada a la pregunta: I tu, i vosaltres, que ara compartiu comunió en la Paraula de Déu i en l’Eucaristia, ¿què en diríeu de mi ara mateix?, portats per les ales de la fe, impulsades per l’Esperit Sant que –val la pena dir-ho per tercera vegada –habita en cadascú i que dóna resposta des de la fe. Jesús sempre envoltat per aquell núvol de llum i de foscor  ara com ara el visc –el vull viure així tal com se’ns dóna a conèixer i reconèixer en la litúrgia d’avui: Joia, perdó, repòs, acolliment, senzillesa, obert al Pare i ofert a qui necessiti una senzilla mà, una paraula de consol, de repòs. Aquesta podria ser la resposta a la permanent pregunta de qui és Jesús en la meva vida i en la meva experiència de cada dia, a començar per ara mateix. “Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva –que és de totes totes la vostra. Digueu només de paraula, i serà salva la meva ànima”.  I Jesús meravellat: “Us asseguro que en ningú d’Israel no he trobat tanta fe”  Confiança plena. Fe oberta. Amistat donada i recíproca, si em permeteu. Senzilla evocació de la fe admirable que us va manifestar el centurió (Mt 8, 8, 10)  Fem-la ben nostra, a consciència, i el miracle serà un fet!


            Diumenge XIV de durant l’any, 6 de juliol de 2014.  Sabadell