PERQUÈ TINGUIN VIDA I
AMB ESPLENDIDESA
Hi
ha en el cristianisme binònims o díptics que no els podem separar; per exemple:
vida i resurrecció, fe i visió, estimar Déu i tot altre, cel i terra; Quaresma
i Pasqua, fe i obres, perdó i joia. Sempre interactuen: a més fe més visió; a
més fe més vida. Les benaurances són binònims i a més tenen un denominador
comú: benaurats.
Aquesta
setmana és l’última de quaresma i si hem de ser conseqüents amb l’enfocament
que hi vàrem fer de bon començament és bo de recordar que tot el recorregut que
ens havíem proposat de fer era el de la col·lecta del primer diumenge: “Déu
omnipotent, feu que les pràctiques quaresmals ens siguin profitoses per a
conèixer més i més el misteri de Crist i per a viure’l d’acord amb les seves
exigències”.
Durant els
diumenges de Quaresma hem posat l’accent preferent en la figura i missatge del misteri
de Crist de tot el que hem pogut fer, viure i practicar. Cada paraula té la seva
significació més forta o lleu, més radical o més floreal, o dic així perquè
solem anar-nos-en per les branques amb molta facilitat: uns quants ritus més o
menys, uns panels penjats a les
esglésies, alguna xerradeta més, perquè no sigui dit i poca cosa més. Demano
perdó. No ho recrimino, solament em sembla tot plegat de poca consistència i,
per tant, d’escàs profit. Ara toca quaresma, demà tocarà una altra cosa, però
ens manquen decisions de calat, i poc forat acostumen a fer aquests temps dits
forts de la litúrgia, que acostumen a ser el baròmetre de la pressió evangèlica
que vivim durant aquests quaranta dies abans de la Pasqua i preparacions per a
ella. Potser ens podrem repetir, però a mi m’agradaria que avui féssim una mica
de balanç del què ha estat aquesta quaresma. Anirem pas per pas per
poder veure’n els efectes en el nostre viure habitual. A compàs amb que
desgranaré mot per mot jo pensaré en mi i, si voleu, feu-ho també vosaltres.
Som-hi!
Diu
“celebracions”: I és justa l’expressió perquè celebrem, dia a dia, vida i
missatge de Jesús, el Crist; és a dir: el que anomenem evangeli. Adhesió a
una persona vivent del qual en tenim ressò en l’evangeli, i del qual en volem
fer el seguiment, que és l’expressió comuna que llegim als evangelis:
“Tu, vine i segueix-me!” que suposa crida i seguir-lo, a les verdes i a les
madures... esdevenir-ne vertaders deixebles en actiu.
“Que
ens siguin profitoses”: que ens alimentin espiritualment, que ens facin
créixer, que ens donin la maduresa corresponent a la nostra situació de
persones adultes, que no juguen a la vida, sinó que li volen treure’n el suc
corresponent, que valoren el significat del propi viure I amb ell la felicitat. Suposa
salut, vigor i fortalesa corporal i espiritual.
Per
tal de “conèixer”: Paraula de les més ambigües. Pensem que coneixem, que sabem
quan només hi ha hagut una passada com de sèrie de tele que al màxim ens pot
haver commogut en algun moment, però que no hi ha hagut un “estudi”; ha mancat
un entrar el la seva intimitat, haver-nos fets propers, fer-hi amistat,
sentir-lo com a propi, dialogant, mirant-nos amb presència activa, amb relació
freqüent i comprensió mútua, empàtica, fins al punt de “sentir-hi els mateixos
sentiments, com diu Pau.
“Més
i més”: aprofundiments successius, sabem que mai esgotarem la capacitat de
coneixença, més si és experiencialment, el que suposa una bona amistat. Fent
descobertes noves de la seva personalitat. Entrar en el seu viure i sentir:
vivenciar-lo des de dins. Saber no sols el què diu o què fa, sinó descobrir-hi
el per què i el per a què ho fa. Descobrir, per a identificar-nos cada vegada
més intensament amb la seva missió.
“El
misteri” que és l’apel·latiu que dóna el Vaticà II a Crist i a l’Esglèsia.
Misteri en sentit d’insondabilitat, de no poder arribar mai al fons de la seva
persona. Jesús ho omple tot. Nosaltres ens hi perdem en Ell. Sempre hi aflora
una novetat. Essent Ell el més íntim de la meva intimitat (segons expressió de
sant Agustí). Tenim visions de les coses i de les persones que ens fan creure
que ja ho coneixem suficientment per poder-ho judicar, classificar, parlar-ne
objectivament, quan tot és ben subjectiu i sotmès a un ulterior aprofundiment.
Tot és misteri. I tot s’ha de tocar respectuosament: només faltaria que no ho
féssim amb les coses de la fe! Ningú no coneix ningú; ni nosaltres ens coneixem
en el què som i valem... Oh, misteri! Joiós misteri!
“Del
Crist”: Expressió aquesta, pasqual. Ho he volgut expressar diverses vegades: una
quaresma viscuda ja en plena possessió del misteri pasqual. Anticipat, fruit
d’una recerca que ens porta més endins. Cada dia és Pasqua. Si m’estimeu i
guardeu els meus manaments jo vindré a vosaltres i hi romandré. “Jo seré amb
vosaltres...”
“I
tot per a viure’l”. Hi ha aquella expressió que a mi em diu tant: ”Jo visc pel
Pare vivent, vosaltres viviu per la meva vida; qui em menja a mi viurà a causa
de mi”. Tot resulta ser un doll de vida que procedent del Pare ens ve pel
Crist, del qual vivim. En la Comunió no som nosaltres qui mengem el Crist
vivent, sinó que és ell qui “se’ns menja” Configureu-vos en mi.. Entrem en la
vida de Jesús, del Jesús total. Al discurs de l’Àgora a Atenes diu Pau: “Ell
que dóna vida i alè a tota cosa. “En Ell vivim, ens movem i som”. “Entrar en la
vida” vol significar abastar la vida plena, promesa. “Les paraules que us he
dit són esperit i són vida”. “Fes això i viuràs”.
“D’acord
amb les seves exigències”: No són pas feixugues, si les sabem viure amb la fe i
la fortalesa que Ell mateix ens dóna. L’evangeli és exigent, però té el
contrapunt de que és el mateix Crist qui ens dóna la fortalesa per poder-lo
viure i com més grans se’ns tornen les exigències d’acord amb la sensibilitat evangèlica
que anem assumint, més gran és fa la fortalesa que Ell ens ofereix. No tingueu
por! La por ens fa perdre la capacitat de veure les coses en les seves justes
dimensions. Res no hi ha que superi la capacitat d’anar més a fons. Sempre anar
més mar endins...
Avui
la col·lecta va més enllà: “Us demanem, Senyor, la gràcia de progressar
contínuament en aquella caritat, per la qual el vostre Fill va estimar tant el
món que es va entregar a la mort”. Diu la litúrgia del Dijous Sant: havent
estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem”. Nosaltres
coneixem els nostres minsos “extrems”; però, ¿quins són els extrems de Jesús?
Això ens supera. Però serà l’única manera de besllumar la Passió, la Mort i l’Eucaristia
que esdevé una mena d’Encarnació i Regeneració permanents. El bateig en el qual
hem estat batejats el dia de Pasqua amb el Crist suposa un morir a nosaltres
mateixos per ressuscitar juntament amb Crist. Viure el Regne és viure l’amor
tant com se pugui. Pau ja en fa una traducció humana en parlar ras ras de la
caritat: “Que la caritat no sigui fingida; avorriu el mal, adheriu-vos al bé;
sigueu sol·lícits a estimar-vos els uns als altres; avanceu-vos mútuament a
honorar-vos; no sigueu indolents en el zel; sigueu fervorosos en l’esperit;
sigueu bons servents envers el Senyor; alegreu-vos en l’esperança; sigueu
pacients en la tribulació; perseverants en l’oració; en les necessitats dels
sants feu-los participar dels vostres béns; practiqueu l’hospitalitat. Beneïu
els qui us persegueixen. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els
qui ploren. Tingueu uns mateixos sentiments; no aspireu a grandeses, sinó
adapteu-vos als humils. No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos. No
torneu mal per mal... Viviu en pau amb tothom... Atenció. Comença
l’autoavaluació. Tornem-ho a llegir, implicant-nos-hi. Siguem sincers amb nosaltres
mateixos. I, reconciliats per Jesucrist amb el Pare per les mocions de
l’Esperit, que tinguem la
millor Pasqua viscuda fins ara.
Diumenge
V de quaresma, 6 d’abril de 2014.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada