divendres, 17 de gener de 2014

Homilia del diumenge 19/01/2014 del P. Josep Mª Balcells

FENT  CAMÍ  AMB  L’ ESPERIT  SANT

                                               Hi ha qui-sap-los creients que pràcticament han esborrat del seu credo “viscut” la Tercera Persona de la Sma. Trinitat: l’Esperit Sant. Només el Pare i Jesucrist compten per a la seva espiritualitat. Al màxim hi ha un record per la Pentecosta com una solemnitat litúrgica no com un esdeveniment continu en la seva vida i en la missió eclesial que se’ns demana que el posem al centre de la nostra experiència de Déu.


                                               En fer, la setmana passada, les al·lusions que s’han fet al llarg del proppassat cicle nadalenc, hem pogut veure el paper de protagonista que hi feia l’Esperit Sant, pràcticament omnipresent en tots els evangelis de la infància de Jesús. És qüestió de repassar-ho per fer-ne una comprensió adequada de com l’Esperit juga una munió de papers que el fan el company invisible pero fortament real del nostre seguiment del Crist. Anem a Joan, l’evangelista: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré al Pare, que us donarà un altre Defensor, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres… Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre… Us dic la veritat: us convé que me’n vagi , perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si jo me’n vaig, us l’enviaré… Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: Allò que us anunciarà, ho rep de mi”… “Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat”. “I la veritat us farà lliures…” “No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi”.

                                               Avui que segons l’any litúrgic Jesús es presenta com el gran missioner del Regne de Déu hi és empès per l’Esperit Sant. No hi ha evangeli si no hi ha l’Esperit Sant; no hi ha espiritualitat evangèlica sense l’efusió de l’Esperit.

                                               Agafo el document conciliar sobre l’Església i ja en el primer capítol en endinsant-nos en el Misteri de l’Església ja ens trobem amb el seu caràcter decididament “trinitari”. Enuncio els subtítols només perquè es vegi aquesta característica definitiva del seu misteri: “La voluntat del Pare etern sobre la salvació universal” (n. 2). “Missió i obra del Fill” (n. 3). “L’esperit santificador de l’Església”.(n. 4) Sobre l’Esperit en concret dirà: “Acomplerta l’obra que el Pare va encomanar al Fill aquí a la terra, fou enviat l’Esperit Sant el dia de Pentecosta, perquè santifiqués incesantment l’Església i així els creients tinguessin accés al Pare per mitjà de Crist en un mateix Esperit. És Ell l’Esperit de vida, la font d’aigua que rajarà fins a la vida eterna, pel qual el Pare vivifica els homes morts al pecat, fins que ressusciti en el Crist els seus cossos mortals. L’Esperit habita en l’Església i en el cor del creients com en un temple, hi prega i hi dóna testimoniatge de l’adopció de fills. Aquesta Església, la qual guia vers la veritat completa, unifica en la comunió i el ministeri i amb diversos dons jeràrquics i carismàtics i instrueix i dirigeix embellint-la amb els seus fruits (cf. Ef. 4, 11-12: I Cor. 12, 4; Ga. 5, 22). La rejoveneix amb la força de l’evangeli, “la renova constantment i la condueix a la unió consumada amb el seu Espòs. Car l’Esperit i l’Esposa diuen al Senyor Jesús: “Veniu!”.

                                               Així es manifessta tota l’Església com una multitud aplegada “conformement a la unitat del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”.

                                               Avui constatant aquesta ignorància tan freqüent en la “pietat-espiritualitat” de persones que es consideren cristianes de cor, em permeto tot un altre enfilall de cites, aquestes esquemàticament tretes del Catecisme de l’Església Catòlica a fi d’ilustrar-nos en la completíssima figura de l’Esperit Sant que s’ha fet company de camí, el de l’any litúrgic i el de la vida quotidiana del cristià. Demano a Déu Pare, Fill i Esperit Sant que ens il·luminin i ens beneeixin per tenir-lo com a hoste i amic i guia.

                                               Sobre cada un d’aquests epígrafs hi ha un o més números de referència, que deixo per brevetat a la vostra consideració, tot pretenent que no se’ns pugui dir que no hem après i viscut cada un dels aspectes d’una existència consagrada per l’Esperit:
  • La blasfèmia contra l’Esperit Sant
  • El cristià, ungit per l’E. S.
  • El cristià com a temple de l’E.S.
  • Els desigs de l’E.S. sacien el cor i són contraris als desigs de la carn.
  • Objectius de la missió de l’E.S.
  • La gràcia de l’E.S. i la justificació.
  • L’home participa de la llum i de la fortalesa de l’E.S.
  • La invocació per a la infusió de l’E.S.
  • La llei nova del’E.S.
  • Pregar amb l’E. S. i en conformitat amb l’E. S.
  • El poder de santificació de l’E. S. reconegut en els canonitzats.
  • Presència i acció de l’E. S. en les facultats de l’home.
  • La renovació de l’E. S.
  • Significat de la noció de l’E. S.
  • L’E. S. en el símbol de la fe.
  • L’E. S. consubstancial amb el Pare i el Fill
  • La Trinitat i l’E. S.
  • Els dons de l’E. S.
  • Amor.
  • La caritat com a fruit de l’E. S. i plenitud de la llei.
  • Castedat.
  • El carisma de guarició.
  • Els carismes.
  • Els dons de la confirmació.
  • Els dons de la consagració episcopal.
  • Els dons en el poder de perdonar els pecats.
  • Els dons en el sagrament del matrimoni.
  • Els dons en el sagrament de l’Orde.
  • Els dons en la unció dels malalts.
  • Els fruits de l’E. S.
  • La gràcia de la Penitència i la conversió.
  • La gràcia.
  • Requisits per a rebre els dons de l’E. S.
  • Saviesa, fe i discerniment.
  • Els set dons de l’E. S.
  • El temor de Déu.
  • L’E. S. educa per a la vida de pregària.
  • L’E. S. converteix l’ànima humana.
  • L’E. S. com a autor pricipal de la Sagrada Escriptura.
  • L’E. S. reuneix els cristians en la unitat.
  • L’E. S. il·lumina el cristià.
  • L’ E. S. guia els creients a la veritat.
  • L’E. S. atorga a tots els seus dons.
  • L’E. S. es lliura com a do en els últims temps.
  • L’E. S.condueix l’Església per camins de missió.
  • L’E. S. guia els fidels.
  • L’E. S. sosté i ajuda la fe.
  • L’E. S. torna a l’home la semblança divina.
  • L’E.S. actua en l’economia divina.
  • L’E. S. ens dóna la justícia de Déu a pesar dels pecats.
  • L’E. S. intercedeix pels homes.
  • L’E. S. inspira la revelació i la transmet.
  • L’E. S. interpreta les Sagrades Escriptures.
  • L’E. S. com a font de tota santedat.
  • L’E. S. com a mestre de la pregària.
  • La missió conjunta del Fill i de l’E. S.
  • L’E. S. revela Jesucrist.
  • L’E. S. prepara per a rebre Jesucrist.
  • L’acció de l’E. S. en els sagraments.
  • L’E. S. edifica i santifica l’Església.
  • La llei nova i la llei evangèlica com a gràcia de l’E. S.
  • On hi ha l’Església, hi ha l’Esperit de Déu. I viceversa
  • L’E. S. com a autor de l’Encarnació del Verb en Maria.

                                               Hem començat la Setmana per a la Unió dels cristians. Diem tot pregant: “Oh Senyor, amic dels homes, vesseu sobre nosaltres la gràcia abundosa del vostre Esperit Sant, i concediu-nos que, seguint dignament la nostra vocació, oferim al món el testimoniatge de la veritat i busquem confiadament amb el vincle de la pau la unitat de tots els creients”.

                                               I per completar-ho hi poso un tros del prefaci del dia de la unitat dels cristians:  “Perquè, per Crist Senyor nostre, ens conduïu al coneixement de la veritat, a fi que, units amb el lligam d’un sol baptisme i d’una sola fe, esdevinguem el seu Cos. Per Ell heu donat a tots els pobles l’Esperit Sant que habita en els vostres fills, omple i governa tota l’Església, és font admirable de la diversitat dels dons i creador de la UNITAT.
                                               Una mica en desgreuge de la poca atenció i trascurança d’alguns “bons” cristians respecte de la missió i efectes que té l’Esperit en el camí de seguiment de Crist.


                        Diumenge II de durant l’any, 19 de gener del 2014  Sabadell