L’AMOR AL DINER ÉS UNA IDOLATRIA
Sorpresa, si no estupefacció van produir la primeres paraules de
Francesc, el nostre Papa: “Vull una Església pobra i per als pobres”. Res de
discursos, res , res d’encícliques,n que un percentatge gran de cristians que no
s’han llegit ni es llegiràn mai, de les quals
àdhuc ignoren la seva existència. Avui vigeix un llenguatge més concís i
més directe, res de retòriques ni de literatures. Dir-ho tot en 144 lletres.
Tornem al Papa: “Vull una Església pobra”. Per aconseguir-ho el que caldrà
primerament és “empobrir-la”; treure tanta farramalla que s’ha anat acumulant a
través de segles que anaven en direcció inversa: l’enriquiment. I a més amb
arguments que són fal·làcies: “per a Déu el millor: or i pedreria”. Veurem com
s’ho fa ( i com l’acompanyem!) Ja ha començat: traien distàncies. El diner fa
classe i la classe es fa fortalesa i castell i fa elit. No tothom hi pot entrar
si no és de la “casta”¿L’heu vist com es barreja amb tota mena de gent. No hi a
ningú que no el reconeix-hi com a Papa, però ell es presenta tan sols com a
bisbe de Roma. Ja el primer parpelleig en tota la gernació que l’estava
esperant a la plaça de sant Pere en el balcó del Habemus Papam, sense els
oripells dels anteriors demana que l’acompanyem a resar un parenostre per a
l’Església, que és una de les grans riqueses que té l’Església. Salutació
familiar, sense cants i després sabem que s’ha quedat a Santa Marta, alberg per
a tanta “gent” que va i ve pel Vaticà a fer-hi gestions. Ell els vol veure de
prop, vol parlar amb ells. Res de la “flota vaticana”, un cotxe modest. Viatges
en línies normals. ¿L’heu vist pujant les escales com tothom portant-se la
maleta? I més coses que en sabrem perquè no para de trencar allò que en diuen
el “protocol”. Aquí tenim una versió d’una església pobra. Després li vindran
els maldecaps de
No
sé si recordeu el Manifest de les Catacumbes. Busqueu-lo que s’ha difós moltes
vegades. Aneu posant una creu a allò que creieu que ja es va fent, ell i altres
bisbes d’AL. Són segles d’arterioesclerosi. Allà parla del “despullament dels
bisbes; podriem fer en paral·lel el que ens pertoca a nosaltres. A vegades només
un nom, una actitud deixa entreveure el fons de foscúries de segles. Jesús com a premissa de tot
seguiment apunta a aprimar diners, compartir-los amb els pobres i anar-hi després
en seguiment d’ell. Que per viatjar a “la evangèlica” hi hem d’anar amb un
equipatge lleuger. Llegiu com envia els seus deixebles a anar a predicar i veureu quanta “Tona” ens és
sobrera.
Ara
us vull avisar: no és possible “deixar res” sense “arrencarnos-ho del cor. Serà
una lluita de despullament de coses, que
començant per les supèrflues ens anirem quedant mica a mica amb les
necessàries. Ens diran exagerats. Totes
les reformes a l’Església han començat per la pobresa. Comencem
per poc –ho demana qualsevol pedagogia-.
El
periodista Juliana titula un recent article seu: “Francesc entra a la Selva Negre ”, fent
al·lusió a Dant. És l’espinós tema de la Banca Vaticana i de
l’anomenat IOR. Tot això ha portat molts maldecaps des de fa temps i sembla
que ara el Papa hi vol posar ordre i
transparència. El món de les finances és dels més obscurs i si hi vol posar
llum i taquígrafs li costarà. Però el fet de no deixar-ho per més endavant ja
mostra la determinació de donar una altra visió de l’Església pobra. Li
desitgem audàcia i que no es quedi en el mar procel·lós de la banca sinó que
miri de deixar privilegis que tenen anys de cristianitat a sobre, però que ara en un a societat laica cal
posar-nos en igualtat de tractes legals. Jo m’hi marejo en aquest intrincat món
de les finances i només li auguro sort i claredat...
Hi
ha una segona part del seu programa i divisa: “Una Església bolcada en favor
dels pobres”. Aquí el camp és immens i el moment que estem vivint el fa oportú
per la situació de pobresa rampant i en baixada directa. No està a les nostres
mans tenir accés a l’economia de les altures. Qui hi sigui com a cristià
que és que no oblidi el tractat sobre la
justícia i que per tant no es pot fer ni tan sols còmplice de tercera mà i que
hi ha un principi preferencial dreprès en el Vaticà II sobre l’opció
preferencial en favor dels pobres. Els grans sistemes han fet fallida en aquest sentit i han traït
desvergonyidament a la seva idea de justícia distributiva i compensatòria...
Cadascú
de nosaltres tenim un redós on la pobresa, si no la misèria, es fa patent. No
n’hi ha prou amb l’austeritat (Pau en parla a la segona lectura) que és ètica
personal; s’ha d’arribar als pobres –coneguts o vergonyants‑ de la vora. Recordem que
només esdevenen proïsmes si sabem atendre’ls amb discreció i amb tracte
personal. Tenim Càritas Parroquial, tenim ONG que són transparents i fiables.
Es viu una certa emulació que tenen D.O. Que un se’n pot refiar que no es
perdrà res pel camí entre el donador i el receptor. No podem arribar massa
enllà, però que això no ens faci quedar massa ençà. Els que podeu posar en els
vostres pressupostos una paraula meravellosa : obres de Misericòrdia, tenint en
compte que n’hi ha més de les que posa el catecisme i no tot és material
solament. Aquí hem de posar l’apartat del voluntariat de tota mena. Recordeu el
capítol 25 de Mateu, punt clau de la nostra valoració com a cristians: ·Tot el
que feu a qui sigui, en definitiva Jesús n’és el recipendiari.
Avui
el camp està obertíssim. Només cal voluntat, encert, saber compartir i
generositat. Jesús us ho pagarà amb més alts
graus d’amistat. Segur, seguríssim.
Farem
bé de llegir les homilies del Papa: ara al Brasil ha fet autocrítica dient que hem
fet una Església massa freda, massa autorreferencial, presonera del seu propi
llenguatge rígid. Demana una visó humanista de l’Església. Té la paraula màgica
per desembullar tots els problemes: diàleg, diàleg, diàleg.
Aquest
Pap és un do de Déu: aprofitem-lo, preguem per ell i fem actuacions
similars les seves, salvades les
distàncies. Déu ens està visitant...
Diumenge
XVIII de durant l’any, 4 d’agost del 2013
Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada