dijous, 30 de maig de 2013

Homilia del Corpus, 02/06/2013

FEU  AIXÒ,  QUE  ÉS  EL  MEU  MEMORIAL

                                   Quatre són els documents principals del Concili anomenats constitucions per què estan a la base de tots els altres: El document sobre l’Església; sobre la sagrada litúrgia; sobre la revelació divina (la Paraula de Déu); sobre l’Església en el  món d’avui. Avui us voldria presentar esquemàticament els punts més sobresortints del de la litúrgia i més en concret sobre l’Eucaristia.

                                   “L’obra de la salvació continuada per l’Església s’acompleix en la litúrgia: Igual com el Crist fou enviat  pel Pare, també Ell envià els apòstols, plens de l’Esperit Sant, no solament a predicar l’evangeli a tota criatura i anunciar que el Fill de Déu, per la seva mort i resurrecció, ens havia alliberat del poder satànic i de la mort i ens havia transportat al Regne del Pare, sinó també a realitzar l’obra de salvació que anunciaven, pel Sacrifici i els Sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica. Així els homes són empeltats en el misteri pasqual del Crist pel baptisme, morts amb Ell, sepultats amb Ell, ressuscitats amb Ell; reben l’esperit de fills adoptius, pel qual clamen: Abbà, Pare. Semblantment, sempre que mengen el sopar del Senyor, anuncien la seva mort fins que Ell vingui... Des de Pentecostès l’Església mai no ha parat de reunir-se per celebrar el misteri pasqual; llegint el que es referia a Ell en totes les escriptures, celebrant l’Eucaristia, en la qual es fa present la victòria i el  triomf de la seva mort, i donant alhora gràcies a Déu pel seu do inefable en el Crist Jesús a lloança de la seva glòria, per la virtut de l’Esperit Sant.

                                   Per a realitzar una obra tan gran, Jesucrist és sempre present en la seva Església, sobretot en les accions litúrgiques. És present en el sacrifici de la Missa, tant en la persona del ministre, essent ell mateix el qui es va oferir a la creu, que ara s’ofereix  per ministeri dels sacerdots, com sobretot sota les espècies eucarístiques. És present  per la seva potència en el sagraments, de manera que quan algú bateja, el Crist mateix bateja. És present en la seva paraula, ja que quan a l’Església  es llegeixen les Sagrades Escriptures, és Ell mateix qui parla. Per últim, és present quan l’Església suplica i salmeja, Ell que prometé: “on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí sóc JO enmig d’ells”.

                                   De fet, en aquesta obra tan gran, amb la qual Déu és perfectament glorificat i els homes se santifiquen, el Crist s’uneix sempre a l’Església, la seva estimadíssima Esposa, que l’invoca com a Senyor seu i per Ell dóna culte al Pare Etern.

                                   Amb raó, doncs, la litúrgia és considerada com l’exercici del sacerdoci de Jesucrist, en la qual, per mitjà de signes sensibles, se  santifica i es causa de santificació de l’home d’acord amb la naturalesa de cada un, i tot el Cos místic de Jesucrist, o sigui el Cap i els membres, exerceixen el culte públic íntegrament.

                                   La sagrada litúrgia no exhaureix pas tot l’activitat de l’Església; ja que és necessari que els homes siguin cridats a la fe i a la conversió abans que puguin entrar en la litúrgia. La litúrgia, amb tot, és el cimal qual tendeix l’acció de l’Església i, a la vegada, la font d’on brolla tota la seva força; ja que els treballs apostòlics s’encaminen a això: que tots els qui han estat fets fills de Déu per la fe i el baptisme es reuneixin, alabin Déu en l’Església, participin en el sacrifici, i mengin del sopar del senyor. Per tant, la gràcia ens ve de la litúrgia i, sobretot de l’Eucaristia com de la font i, obté, amb el màxim d’eficàcia, aquella santificació dels homes en Crist i aquella glorificació de Déu, com a fi, totes les altres obres de l’Església. Els fidels hi han de participar de manera conscient, activa i fructuosa... La litúrgia és, en efecte, la font primària i necessària, d’on els fidels treuen un esperit veritablement cristià.

                                   La importància de la Sagrada Escriptura en la celebració litúrgica és cabdal. Les lectures que es llegeixen , i que són explicades en l’homilia, i els salms; les pregàries, les oracions i els himnes litúrgics estan amarats de la seva inspiració i atmosfera, i les accions i signes reben d’ella el significat. D’aquí que, per procurar la renovació, el progrés i l’adaptació de la sagrada litúrgia, cal fomentar aquell afecte suau i viu de la Sagrada Escriptura. Les accions litúrgiques són sempre de naturalesa pública i social. Encara que la sagrada litúrgia sigui, principalment, el culte de la Majestat divina, també enclou una gran instrucció per al poble fidel. Ja que, en la litúrgia, Déu parla al seu Poble; el Crist anuncia encara l’evangeli. I el Poble respon a Déu amb el cant i l’oració. Més encara, les pregàries dirigides a Déu pel sacerdot són fetes en nom de tot el Poble sant i de tots els assistents. Quan l’Església prega, canta o fa qualsevol acció, la fe dels fidels és alimentada, i les seves ànimes s’eleven cap a Déu per oferir-li un homenatge espiritual i rebre, amb més abundància, la seva gràcia.

                                   El nostre Salvador, a l’últim sopar, la nit en què era lliurat, va establir el sacrifici eucarístic del seu Cos i Sang, amb el qual havia de perpetuar pels segles el sacrifici de la Creu, fins al seu retorn, deixant així a la seva estimada Esposa, l’Església, un MEMORIAL de la seva mort i resurrecció; sagrament d’unitat, lligam de caritat, convit  pasqual, en el qual es rep el Crist, l’ànima s’omple de gràcia, i se’ns dóna penyora de la glòria futura. Participació dels fidels: l’Església, doncs, intenta, amb cura sol·lícita, que els cristians no assisteixin a aquest misteri de fe com a espectadors estranys i muts, sinó que, entenent-lo bé a través dels ritus i les pregàries, participin en l’acció sagrada de manera conscient, piadosa i activa; siguin instruïts per la paraula de Déu, reconfortats a la taula del Cos del Senyor, donin gràcies a Déu, aprenguin a oferir-se quan s’ofereix la Víctima Immaculada, no solament per mans del sacerdot sinó juntament amb ell, i cada dia es trobin més perfectes, per la mediació del Crist en la unitat amb  Déu i entre ells mateixos, perquè, finalment, Déu sigui tot en tots.

                                   Procurin els pastors d’ànimes que les hores principals, sobretot les vespres, siguin celebrades en comú a l’església els diumenges i festes més solemnes. Es recomana que els laics i tot  resin l’Ofici diví amb els sacerdots, o bé reunits  ells amb ells, i fins i tot en particular.

                                   La tradició musical de tota l’Església constitueix un tresor de preu inestimable, excel·lint per damunt d’altres expressions  de l’art, sobretot perquè el cant sagrat, unit a les paraules, constitueix una part necessària o integral  de la litúrgia solemne. Recorda que la veu ha de concordar amb el que és diu, que són sempre oracions

                                   Perquè la taula de la paraula de Déu sigui parada amb més abundància a favor dels fidels, s’han d’obrir molt més els tresors bíblics, de manera que, en un espai d’anys determinat, s’hagin llegit al poble les parts més importants de la Sagrada Escriptura. Per això, s’ha de fomentar en teoria i en la pràctica, entre els fidels i la clerecia, la vida litúrgica de la parròquia; i cal esforçar-se perquè floreixi el sentit de comunitat parroquial, sobretot en la celebració comunitària de la missa dominical.   (Tot extret del document sobre la Sagrada Litúrgica)

            ANUNCIEM la vostra mort,
                        CONFESSEM la vostra resurrecció,
                                   ESPEREM el vostre retorn, Senyor Jesús.



Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist, diumenge 2 de juny del 2013   Barcelona