¿FINAL
O PRINCIPI?: RESSUSCITATS
Tota
preparació apunta a un final. Quaresma s’encamina vers la Pasqua de
Resurrecció. Han canviat les coses. Els que abans eren mitjans, instruments ara
s’han convertit en finalitats, les flors en fruits. La natura –ara entrats en
ella, en la primavera, així se’ns fa més visible- preveu i executa les
finalitats. Els fruits són les finalitats. Des d’ara Jesucrist “juga” a les
realitzacions. Es parla de vida nova,
de tornar a néixer, de fer un camí que, per bé que pugui semblar el mateix
d’abans, ara és tota una altra cosa. Déu és caritat i amor no tan sols en si
mateix, sinó per gràcia en cadascú. Som ressuscitats, n’hem fet el camí
quaresmal. Recordeu que parlàvem de con-figuració... Era, potser sense ser-ne
conscients, un camí de resurrecció. Hi ha una nova energia –la gràcia que prové
de la Resurrecció de Crist i, en el Crist, de la nostra- que omple de sentit
novell tot el que fem, sentim i som. Ja no hem d’esperar més –allò d’una major
naixença!- que l’explicitació progressiva del que ja tenim en llavor. La llavor
és tota la planta, només cal que amb cura i sense cap tel de dubte la fem
créixer i, millor encara, deixar que
sigui Déu qui li doni l’increment al seu temps i la creixença; i la nova
criatura o planta es farà com un miracle com és de veure en la primavera
d’aquests dies. Som renascuts. ¡Cal creure-s’ho de veritat! No forcem la
realitat, sinó solament la condició de possibilitat. Aquesta és la força de la
nostra fe. Creure és crear. No som nosaltres qui fem el miracle, és el
Ressuscitat qui ens en dóna
“El
cristià, fet semblant a la imatge del Fill, que és el Primogènit entre molts
germans (Rom 8, 29; Col 1, 18) rep les “primícies de l’Esperit”, amb les quals
es fa capaç de complir la nova llei de
l’amor (Rom 8, 1-11). Per aquest Esperit, que és la “penyora de l’herència”
(Ef. 1, 14), tot l’home és restaurat interiorment, fins a la “redempció del
cos” (Rom. 8, 23): “Si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts
habita en nosaltres, el qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts vivificarà
també els vostres cossos mortals per mitjà del seu Esperit que habita en
vosaltres (Rom. 8, 11; 2 C .
4, 14). Certament assetgen el cristià la necessitat i el deure de lluitar per
moltes tribulacions contra el mal, i fins de sofrir la mort, però, associat al
misteri pasqual, configurat a la mort de Crist, anirà a l’encontre de la
resurrecció, enfortit per l’esperança”.
“Això
no sols és vàlid per als cristians, sinó també per a tots els homes de bona
voluntat, en el cor dels quals la gràcia actua d’una manera invisible. Donat
que Crist va morir per tots, i que l’última vocació de l’home és veritablement
una sola, és a dir, divina, hem de sostenir que l’Esperit Sant ofereix a
tots la possibilitat, un cop conegut, d’associar-se a aquest misteri pasqual”.
“Tal
és i tan gran el misteri de l’home, que per als creients és il·luminat per la
Revelació cristiana. Per Crist i en Crist, doncs, és il·luminat l’enigma del
dolor i de la mort, que fora del seu Evangeli, ens esclafa. Crist va
ressuscitar, va destruir la mort amb la seva mort i ens va donar la vida a fi
que fets fills en el Fill, clamem en l’Esperit: Abbà, Pare! (Rom 8, 15, Ga. 4,
6; també Jo1, 12 i I Jo 3, 1-2)
¡Qui
ens pogués donar una fe viva, d’aquelles que sorprenien al mateix Mestre! En un
de les oracions de la
Vetlla Pasqual se’ns diu: “Que tot el món vegi i experimenti
que el que és abatut s’aixeca, i el que és vell, es renova, i tot torna a la
integritat primera per nostre Senyor Jesucrist, pel qual té l’origen”.
“La
litúrgia, per la qual “es realitza –sobretot en el diví sacrifici eucarístic-
l’obra de la nostra redempció”, contribueix en un grau màxim a fer que els
fidels expressin en la seva vida, i manifestin als altres, el misteri del Crist
i la naturalesa autèntica de la veritable Església , que té com a característica
ser humana i divina, visible i enriquida amb dons invisibles, fervorosa en
l’acció i lliurada a la contemplació, present al món i, malgrat això,
pelegrina, i tot això de manera que en ella, l’humà estigui ordenat i sotmès al
diví, el visible a l’invisible, l’activitat a la contemplació, i el present a
la ciutat futura que busquem. Per tant la litúrgia, mentre cada dia edifica els
qui són dintre a fi que siguin temple sant en el Senyor i mansió de Déu en l’Esperit,
fins al complet desenrotllament del Crist, i al mateix temps els enforteix
admirablement per predicar el Crist, també així, presenta l’Església als qui
són a fora, com a senyera alçada entre els pobles, perquè sota d’ella s’hi
reuneixin els fills de Déu dispersos, fins que es faci un sol ramat i un sol
pastor”. Donant el sentit de l’any
litúrgic el Vaticà II “explica el misteri del Crist en el cicle de l’any, des
de l’Encarnació i el Nadal fins a l’Ascensió, Pentecosta i l’espera de la
benaurada esperança de la vinguda del
Senyor. Assaborint així els misteris de
la redempció, obre als fidels les riqueses de la força i dels mèrits del seu
Senyor, fent-les en tot temps presents d’alguna manera, perquè s’hi posin en
contacte i s’omplin de la gràcia de la salvació”. Tot, cal repetir-ho una i mil vegades
circumscric en l’avui d’avui, per
dir-ho ben expressivament. Per bé que tota la litúrgia és prefiguració de la
del cel, narrada en l’Apocalipsi, ara la litúrgia té una configuració diferent:
ara l’obra de la salvació s’acompleix per la litúrgia. “Així els homes són
empeltats en el misteri pasqual del Crist pel baptisme, morts amb ell,
sepultats amb ell, ressucitats amb Ell; reben l’esperit de fills
adoptius, “pel qual clamen: Abbà Pare, i, d’aquesta manera, esdevenen els
veritables adoradors volguts pel Déu, és perfectament glorificat i els homes se
santifiquen, el Crist s’uneix sempre a l’Església, la seva estimadíssima
Esposa, que l’invoca com a Senyor seu i per ell dóna culte al Pare Etern” “Amb
raó, doncs, la litúrgia és considerada com l’exercici del sacerdoci de
Jesucrist, en la qual, per mitjà de signes sensibles, se significa i es causa
la santificació de l’home d’acord amb la naturalesa de cada un, i tot el cos
Místic de Jesucrist, o sigui el Cap i els seus membres, exerceix el culte públic
integrament. Per això, tota celebració litúrgica, com a obra del Crist sacerdot
i del seu Cos, que és l’Església, és eminentment acció sagrada l’eficàcia de la
qual no es pot comparar ni en dignitat ni en grau a cap altra acció de
l’Església”.
La
litúrgia és bàsicament per a ressuscitats. Crist Ressuscitat se’ns dóna i només
en som capaços si estem experimentant en l’ànima i l’esperit la Resurrecció,
finalitat de l’exercici quaresmal i sobretot del tridu pasqual.
Voldria
acabar amb el número 47 del document sobre la litúrgia que diu així: “El nostre
salvador, a l’últim sopar, la nit en què era lliurat, va establir el sacrifici
eucarístic del seu Cos i Sang, amb el qual havia de perpetuar pels segles el
sacrifici de la creu, fins al seu retorn, deixant així a la seva estimada
esposa, l’Església, un memorial de la seva mort i resurrecció, sagrament de
pietat, senyal d’unitat, lligam de caritat, convit pasqual, en el qual es rep el Crist, l’ànima
s’omple de gràcia, i se’ns dóna penyora de la glòria futura”. Esbandiu rutines, doneu-nos un coneixement
més profund del Senyor Ressuscitat, feu-nos conscients i sobretot agraïts als
misteris de la fe que es realitzen sense treva fins a la participació
definitiva en el banquet de l’Anyell. Que no es perdi tanta grandesa per la
nostra petitesa de cada dia. Bona Pasqua ens desitgem cadascú a ell mateix,
abans de fer-ho amb tots els germans. Al.leluia
Dijous, divendres,
dissabte i Pasqua de Resurrecció, 28 – 31 de març del 2013 Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada