divendres, 25 de maig de 2012

Homilia del diumenge 27/12/2012 del P.Josep Mª Balcells


 EL “CREDO” QUE DÓNA SENTIT A LA MEVA VIDA

                        Durant molts anys una editorial va anar encomanant a diversos cristians “de bandera”, que escrivissin com una mena de memòries del procés de la seva fe: en què creien i com i per què. Van ser molt seguides aleshores i encara retenen el bon regust i deix d’una comunicació de vida i de fe, alliçonadores. Eren grans creients i persones de trajectòries ben diverses i no sempre del tot “ortodoxes”, sense ser-ne clarament divergents. Cadascuna tenia les seves particularitats i això mateix les feia molt interessants i, encara més, diria que testimonials. “¡Deien personalment, vaja si deien...! Encara avui, rellegir-les, són un bon exercici de professió, de confessió de fe i també de trobar-hi camins molt personals. Testimonialment molt oportunes, més avui en que hi ha “fes” desdibuixades, més aviat proclius a la irrellevància. ¿O m’equivoco? ¿Recordeu allò que en diuen fes “a la carta”, molt individualitzades, molt pròpies, potser poc eclesials? “Valors tous en temps durs”. Enquesta europea sobre valors.

                        ¿I si de sobte ens diguessin que “memorialitzèssim” una mica, ni que sigui només per a ús propi, els grans valors, les nostres descobertes, el nostre procés en relació a la fe, dit segons la vella proposta de quin és “el Credo que dóna sentit a la meva fe? Seria bo que ho intentéssim i, millor si ens ho escrivíssim, això ens forçaria a ser més explícits i més concrets. Primer pas evident hauria de ser posar-nos en “quarentena de reflexió” per anar trobant els fils transversals, els fils perduts, les visions ja donades per obsoletes, les ideees-mare que ens van pujant com a tendències a més ampli abast. De ben segur que faríem un repàs de llibres que ens han fet créixer en la fe, el “Llibre” per endavant, de testimonis de vida de fe que ens han marcat, de dubtes que hem anat tenint i de preguntes i respostes, pròpies o alienes que –només en el fet de pensar-hi i de voler sistematitzar-les- ens portarien a fer-les explícites i motiu de formulacions i de components del nostre Credo personal, tot ell marcat de subratllats, de dilucions, de buits i de plens. Tots ens sentim “acreditats” per la fe substancial de l’Església, però tots els credos o són d’alguna manera diferents o no són credos personals. Tampoc és qüestió de fer passar minúcies com a eixos fonamentals. Més aviat avui tendim a subratllar allò que creiem que és essencial, allò que no pot mancar per no perdre la “garantia d’origen”. Hi ha coincidència en les bases; i hi pot haver matisos o valoracions múltiples en qüestions ben bé secundàries. Avui ha de quedar clara l’escala jeràrquica de les dades de fe. N’hi ha de principals i de secundàries, però també hi pot haver –senyal de riquesa en la fe- subratllats propis, vivències o experiències que guanyen prioritat en la fe, tal i com la vivim en moments concrets... La fe es circumscriu en “històries” ben precises. Les circumstàncies no són mai alienes a la fe. Fe encarnada o sentiment religiós vaporós... no hi ha alternativa.

                        Tots els credos possibles han de tenir un esquema trinitari. Són un tríptic obert per a cada persona de la Trinitat santíssima. Sota l’epígraf de Pare, Fill i Esperit Sant hi hauríem de posar allò que hi vinculem a cada persona divina. Bé sigui perquè toca o millor perquè així ho veiem i -si fos cert en cadascú- així ho vivim i ho experimentem en l’avui del nostre camí de fe, ara i aquí.

                        En coincidència amb la festa pasqual de la Pentecosta, en la que culmina el cicle litúrgic de Pasqua seria bo centrar-nos en el darrer àmbit trinitari que és la reactualització de la vinguda de l’Esperit Sant i en el dinamisme que pot aportar a la nostra fe experimentada. Rebre l’Esperit Sant ¿què vol dir per a tu o per a mi mateix? Dibuixem tot el plec de visions, d’aspectes vinculats personalment amb la presència i l’actuació de l’Esperit Sant en el teixit de la fe viscuda i proclamada internament i externa. ¿La fe en l’Esperit què ens suscita personalment...?

                        Provem-ho només per encetar un camí i per il·lustrar-lo després cadascú segons el credo que dóna sentit a la pròpia vida:
  • “Les coses de Déu ningú no les coneix sinó l’Esperit de Déu (I Cor 2, 11). El seu Esperit el revela i ens fa conèixer el Crist, el seu Verb, la seva Paraula.
  • Ha parlat per boca dels profetes, ens fa sentir la Paraula del Pare. “A Ell només el coneixem dintre el moviment on ens revela el Verb i ens disposa a acollir-lo en la fe”.
  • L’Esperit pertany al món de l’invisible. Aquest és el seu àmbit propi.
  • No té rostre ni aparença. Es distingeix per pura simbologia: alè, força, presència, aigua, unció, foc, núvol i llum, segell, arres, mà, el dit, el colom.
  • Ho omple tot on es fa present, embolcalla, ungeix, amoroseix, penetra endins.
  • Es fa notar pels seus efectes: dons, gràcia i fruits, carismes distribuïts en bé de l’Església.
  • No saps si ve de dins o bé si és núvol lluminós que et posseeix, que t’abrasa, t’abrusa, sense coacció. O totes dues maneres possibles o ambdues a la vegada.
  • Només és perceptible per la fe. Hi tenim accés directe quan el confessem per l’acte de fe, que és com una revelació o epifania personal.
  • Només habita a les profunditats del nostre ésser. És plenitud, dóna aquesta sensació d’omplir, de sadollar. Assacia. Aquieta
  • Mou, és invitació a dinamisme: a la recerca del Regne de Déu en expansió.
  • És vitalitat, és saba, transmet la vida divina, punt de connexió, d’arrelament, és qui facilita el “romandre” units amb la deu de vida que és el Pare que viu i Jesús que és camí, veritat , i vida, la de Déu, l’única consistent i subsistent.
  • Ens és l’ànima que mou, remou i commou i promou. La que ens fa “ressonadors” de Déu.
  • És l’amor que refà, revitalitza, crea lligams de comunicació i de comunió.
  • Es dóna en encontres, en sentir-se presos i lliures a la vegada. Raptor diví.
  • Recrea les persones, els ambients, les relacions. Fa Poble de Déu, fa persona i fa comunitat. Fa Església de base.
  • És tot esperit i poca lletra. És sentit i comprensió de coses massa altes per a nosaltres, inabastables sense Ell. Sense mi, espiritualment no podeu res...
  • Es deixa trobar. És sorprenent sempre i activa meravelles; pregunteu-ho, si no a Maria. Us recitarà el Magníficat...
  • És Persona i ens fa persones.
  • Cura i ablaneix. Olia tota aspresa, tota ferida corporal o espiritual, que sigui.
  • És amic que acompanya, que consola, que enardeix, que sosté, que ens fa veure coses que no les havíem vist mai abans, supraconsciència de la nostra consciència. Ens fa filar primíssim i amb delectança. Res d’imposicions.
  • Goig del nostre viure, petita felicitat de cada instant.
  • Guia per entrar en els misteris de Déu i de les persones. Mirada de Déu.
  • Novetat de totes les novetats: nova creació. Ulls nous per veure més endins i més a fons. Canviada la mirada, canviades les coses. Ulls transcendents.
  • Simpatia universal que crea fraternitat, amistat, complaences de tots en tots.
  • El “present etern”: sentit últim de tots els sentits. Tot ho lliga, el tot de tot i de tots. ¿Cel a la teva terra?
  • Pare dels pobres, dels malalts, dels deixats de banda. “Especialista” en marginats.
  • La “nou de l’evangeli” dels evangelis. L’intérpret de la Paraula. Inspiració d’intuïcions.
  • La poesia de Déu; sensibilitat pregona que fa sensibles “a la unitat, veritat, bondat i bellesa”.
  • Creador d’espiritualitats diverses, pedagog de Déu, a partir del deixeble.
  • Culminació de la Paraula. El seu sentit més ple. Hi entra, hi torna ens fa aprofundir a partir de les “experiències” sovintejades de Déu i/o en Déu.
  • Comunió amb el Sant i en els “sants”.
  • I dels nous naixements, què me’n dieu, Nicodems?
  • Ara tenim les primícies de l’Esperit, la penyora de la vida eterna
  • “L’Enviat perquè santifiqués incessantment l’Església, i així els creients tinguessin accés al Pare, per mitjà del Fill en un mateix Esperit”. (Vat. II).
  • “L’altre consolador”.
  • El “Ressonador incessant”: “Sou fills de Déu”. ¡El més humà-humà possible!
  • Temples vius del Déu vivificador. És un borbolleig a peu d’obra.
  • “Rejovenidor amb la força de l’Evangeli”(Vat II).
  • L’unificador de tot i de tots en el Pare i el Fill. “Que sigueu u com nosaltres...”
  • Pare i ànima de tota pregària. Pare espiritual: guia sostinguda a la “pregària plena”, a la “pregària del cor”.
  • Edificador de l’Església vivent: “A cadascú se li dóna la manifestació de l’Esperit en bé de tots” (I Cor 12, 7)
  • Actua lliurement dins i fora de l’Església. Sembrador arreu de gèrmens, de llavors del Verb. En creació continuada.
  • “Per tal de comprendre més profundament la revelació, el mateix Esperit perfecciona constantment la fe amb els seus dons” Ens prevé, ens ajuda, mou el cor i el converteix a Déu, obre els ulls de la intel·ligència i dóna “a tots la suavitat en l’acceptació i creença de la veritat” (Vat II).
  • Les dues “mans” del Pare: Crist i l’Esperit. (Llegat preciós de l’Orient cristià. Dues persones, una missió, en sinèrgia concorde.
  • El “vuité dia” de la Creació: L’acabament en Crist de tota la creació recreada.
  • “L’antibabel”: De la confusió i el caos a la “llengua universal” de la caritat, la que tothom entén i que agermana.
  • “Gràcies al do de l’Esperit Sant, l’home arriba a contemplar i a gustar per la fe el misteri del designi diví” (Vat II).
  • “Redimit per Crist i fet una nova criatura en l’Esperit Sant, l’home pot i ha d’estimar les coses creades per Déu. De Déu les rep i com a procedents de la mà de Déu les mira i les respecta. Donant-ne gràcies per elles al Benefactor, usant i fruint de les criatures en la pobresa i la llibertat d’esperit, és introduït en la veritable possessió del món, com aquell qui no té res i ho posseeix tot. “Tot és vostre; i vosaltres sou de Crist, i el Crist, de Déu” (I Cor 3, 22-23).
  • “Que un diàleg sincer amb tots els diferents creients en Déu ens porti tots a acollir i dur a terme amb fidelitat i coratge els valors de l’Esperit!”.
  • En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.
  • Glòria al Pare, al fill i a l’Esperit Sant-
  • Que us beneeixi Déu totpoderós: Pare, Fill i Esperit Sant.
  • “Veniu Esperit Sant, aura divina..
                        Diumenge de Pentecosta, 27 de maig del 2012   Barcelona