dissabte, 10 de desembre de 2011

Homilia del diumenge 11/12/2011 del P. Josep Mª Balcells

I DEL GOIG, POTSER QUE EN PARLÉSSIM...

M’hi agafo de seguida. No en puc perdre l’oportunitat. Viure l’Advent és equivalent a viure el goig i l’esperança a fons. N’estem tan necessitats justament en aquest llarg, llarguíssim entretemps de recessió o poc menys, en el que haurem de treure totes les “reserves” humano-divines, que de cert que en tenim, però com que estàvem acostumats a viure al dia, allargant més el braç que la mànega, ara estem desprevinguts, suposadament nous rics vinguts a menys de sobte. Que ens obrin per l’Advent les portes del goig i de l’esperança, un s’hi apunta cuita-corrents, com qui s’agafa a un clau ardent... ¡Brava manera de viure aquests reclams d’Advent-Nadal! Al Nadal, per celebrar-ho com cal, hi hauríem d’arribar amb un cor d’infant. ¿Heu vist mai aquesta escena tan tendra d’un petit que s’atansa a un nadó i tot mirant-se’l li fa carantoines, li passa les mans suaument per les galtones i l’altre li somriu? El món s’ha de tornar més tendre, no hi ha més. Estem tan endurits. Tot són rasposes durícies. La font de la tendresa em sembla que brolla del goig de “ser”, del goig d’atansar-se, d’admirar, un goig ni impulsiu ni compulsiu; un entremig de bondat i de sentit de bellesa. Hem de custodiar com dins d’un cofrenet les “joies” de la mare, que les guarda delicadament, no tant pel valor d’elles en si, com per ser “heretades” de generacions anteriors.

Només cal resseguir els textos de les misses d’aquestes quatre setmanes d’Advent on hi ha “teca” de la bona, per veure que no és el “morat” el color que més s’hi escau, sinó, al meu parer, el “verd esperança”o el “blanc lluminós” d’un goig radiant. Llàstima que no es digui a les misses dominicals l’introit (que se’n deia abans), ara en tot cas: “cant d’entrada”. Estem en el diumenge GAUDETE, que no veig massa ben traduït per l’estigueu “contents”. Gaudete (en llatí, naturalment) fa referència a gaudi, expressió aquesta que és de les més maques del diccionari. Gaudir, fruir, il·luminar el viure des de molt endins, més enllà de les contingències. És aquesta calma, pau, tranquil·litat , en aigües pregones, que no queden somogudes per l’arrissar de les onades de superfície. El goig, derivat de gaudir és un estat d’ànim continuat, impertorbables, que un viu molt endins. En el fons, a l’arrel de tot sempre hi trobes Déu (Rilke). I Déu és la font originària de tot goig. Misteris de goig. Els orientals tenen la llacuna com a imatge de goig tranquil. Pots remoure la superfície, per sota, pau, pau.

Subratlleu dels textos de la Missa d’avui tot el que respira goig o similars i veureu una profusió que encanta i embadaleix l’ànima i tot el jo més profund. Ho faré per a mi mateix i, si voleu, seguiu-me, feu la prova vosaltres mateixos:

Cant d’entrada:

· Viviu. No diu estigueu, implica el to vital habitual, en el que descabdellem en el nostre dia a dia. És el secret del ben viure...
· Sempre. Demana un “lluita i espera” per mantenir aquesta impertorbabilitat , aquest està ancorats. Dir sempre aquí, o és utopia o bé és tendencial, automotivador, tendència esforçada al principi, fins que s’esdevé aquella pau, aquella bondat, aquella bellesa que són les companyes de ruta del goig.
· Contents. Satisfets, omplerts d’un “contingut” complaent, no un cop d’alegria fugissera, sinó imatge d’una cosa bona, plena fins dalt, curulla a vessar. Dóna més bé la idea de que es un viure serè, com qui ja no desitja res més, perquè ja té i el satisfà el que viu.
· Ho repeteixo: Per tal de donar-hi més èmfasi. Les repeticions a la Bíblia tenen un to de reafirmació, de portar-nos a la convicció.
· El Senyor és a prop. Aquesta és la motivació de fons, el gran sentit del goig immarcescible. N’és el motiu i la conseqüència. És a prop, perquè hi ha “proximitat”: o perquè ens espera a braços oberts o bé actiu, perquè m’hi apropo o encara millor, perquè ell se m’apropa, ve, ja és aquí. Tot un goig derivat d’un apropament d’Ell envers el meu cor. (¡Ja m’hi trobo..!)

Oració col·lecta:

· Mireu: (Ja ho veieu, Senyor, vós sou qui teniu el goig, en veure-ho. Ho mireu i ho gaudiu. Com en els dies de la creació: Vèieu i ho beneíeu, ho teníeu per bo, us hi complaíeu.
· Ple d’esperança i fe: i tant d’amor. Les tres virtuts teologals (=venen de dalt) que sempre van juntes i interaccionen. Disposicions fonamentals per viure l’evangeli: no podem dir ni més ni millor.
· Arribar amb alegria: a les festes de Nadal (en plural, ¿per què? Raons hi haurà, dic jo). Nadal és més que una festa, tota una festassa.
· I celebrar-les solemnement: l’expressió celebrar està emparentada amb el goig de quelcom que s’espera i que ja es viu com a present, bo i esperant la seva arribada ja propera. El goig augmenta amb la sensació viva de l’espera convertida en expectació... L’espera esdevé així ja un Encontre.
· Amb el goig de l’Esperit: és aquest un goig tot especial, induït, una gràcia infusa, “donada”. Un goig espiritual, purificat, or de llei, cridat a mantenir-se i també a augmentar. Un fruit de la presència i acció l’Esperit en nosaltres.

Lectura del llibre d’Isaïes

· L’Esperit reposa sobre meu: M’envaeix, em sadolla, m’ungeix. És un goig actiu, transitiu: impulsa a portar arreu l’evangeli, a curar, a alliberar, a desempresonar, a proclamar (anunci exultant) l’any de gràcia (l’any nou, el dels cels nous i les terres noves, de poc descobertes...)
· Aclamo ple de goig, perquè m’ha revestit d’un mantell de felicitat com la dels nuvis en el dia de noces.
· Farà germinar el benestar i la glòria com natura en temps de primavera.

Salm responsorial

El goig de Maria irromp i ens avança el seu Magníficat, sant i senya dels que estan inundats del goig propi i de les irradiacions (“des d’ara...”) indescriptible, personal, únic. Només ens hi podem afegir des del cor de la Mare que en les seves entranyes sent el seu Déu fent-se home, com la filigrana de tots els gestats. Això és ben bé exclusiu de Maria. Ho paladegem cada dia a les Vespres. Escampar el goig de Maria cantant juntament amb ella els seus “misteris de goig”. ¡Oh quin gran goig, quina joia!

Pau als tessalonicencs

Reprèn el que els deia als filipencs en començar a l’introit. Quina riquesa de sentiments tots fent sardana amb el
Viviu sempre contents. Pregant, agraint,
No sofoqueu l’Esperit. De sí l’Esperit s’expansiona.
Examineu-ho tot des de la perspectiva de l’Esperit.
Quedeu-vos allò que trobeu bo. Tota ètica prové de l’Esperit que hi ha en nosaltres.
El Déu de la pau (germana bessona de l’amor i del goig) Primers fruits de l’Esperit Sant.
Us guardi: esperit, ànima i cos, tot el que sóc i faig...
Us crida. És Ell el creador de tot bé i de tot goig. El goig ens porta al bé i el bé ens retorna més goig. Interactuen.

Evangeli

És l’incís del Pròleg de Joan. El Baptista era un testimoni, senyal orientador que feia fixar tothom en la persona del Crist com l’Esperat. Una mena de “repetidor”, aquests aparells col·locats als cims de turons i muntanyes que fan de ressonador: “Sóc una veu que fa ressonar allò d’Isaïes. Tot l’AT concentrat en el Baptista fent d’albada de Nadal-Missió de Jesús. Jo només dono pas al qui no coneixeu, tot i tenir-lo entre vosaltres (Jesús en l’anonimat aleshores i ¡ara!) Joc diví d’identificacions: “¿Qui ets tu?, perquè hem de donar una resposta als qui ens han enviat”. L’escena es fa contemporània. Alguns ens pregunten: ¿Qui sou? La nostra resposta hauria de ser: -No som, ÉS. Nosaltres, servents com Maria: No som dignes de descalçar les sandàlies del Senyor.

“Goig que ets dels déus guspira, generada dalt del cel.

Per a compartir amb tothom l’apartat de GOIG en el Diccionari de sinònims i idees afins: “emoció, alegrament, alegrança, alegroi, animació, consol, contentació, diversió, esbargiment, exultament, exultació, felicitat, gaubança, grat, joia, jocunditat, letícia, optimisme, plaer, satisfacció, xala, xalesa”. Ponderades les coses a jutjar per la pròpia experiència, em quedo des d’on havia partit: Goig. “¡Quin goig tan gran!”

Diumenge III d’Advent, dia 11 de desembre de 2011 Barcelona

P. S. (= un afegit) Tenim desvagats un parell de llibres que semblen escrits per ara. Temps litúrgics i temps convulsos. Estan al vestíbul de la parròquia esperant la joia de “caure” en les millors mans. Ells mateixos es recomanen. Són Razones para la esperanza i Razones para la alegría. Ja sabeu que els podeu agafar, llegir-los i tornar-los. Altres potser tindran el mateix gust que vosaltres. Tot el que va escriure el seu autor és molt, però que molt recomanable. També tenim una Vida y misterio de Jesús escrita pel mateix autor: Martín Descalzo, en la que hi canten els àngels. Llegir ens dóna pensament i cor i empenta. Afanyeu-vos. “Corre corre, que te pillo...”